La regió on em trobo es desestabilitza més i més. La pobresa estava ja generalitzada però ara, a més, hi ha guerra a la República Centreafricana, al nord del Camerun, i fortes tensions socials a d’altres països. El problema de sempre: la caixa de l’Estat és buida. Sempre en l’escàndol de viure en països immensament rics però habitats per la pobresa i la misèria. Els països estables políticament i amb economies que semblaven anar endavant de cop i volta perden l’equilibri i tot són problemes.
És cert que hi ha problemes interns com la corrupció, la mala gestió o les circumstàncies de l’economia mundial. Són les raons que des d’Occident sempre es donen per dir que el problema de l’Àfrica és dels africans perquè no saben governar sense corrupció ni a favor dels drets humans.
No siguem ingenus. Podem creure que tots els països pobres són incapaços de gestionar amb rectitud els seus recursos? Podem creure que la corrupció als països d’immenses riqueses ve de la pròpia condició dels seus líders? Podem creure que les guerres en certes regions immensament riques estan causades simplement per causes polítiques? Penso que no es pot ser tan simplista.
Des de l’Àfrica es veu fàcilment com sempre són les empreses o multinacionals estrangeres les qui exploten les grans riqueses naturals, amb preus dictats sempre per l’economia mundial, amb contractes amb avantatges escandalosos per als qui exploten els recursos, amb sous de misèria en empreses molt rendibles. Moltes vegades aquests interessos són tan grans que no tenen dificultats per corrompre a qualsevol preu les autoritats i responsables de països. I quan algú s’hi oposa simplement es desestabilitza un país per canviar-hi el cap.
En el desordre i el caos aquestes multinacionals exploten recursos en condicions totalment injustes.
Des de fora veiem guerres i corrupció… des de dins es veuen marxar les riqueses en favor de qui és capaç de posar un president o un amic al davant. I tothom ho sap, i tothom ho veu, però és millor sempre donar la culpa als altres: «no saben viure en pau», «són incapaços de governar»… És millor culpar el feble i pobre de la seva desgràcia. Veient tanta misèria a l’Àfrica fa mal escoltar el cinisme i més mal encara veure tant de sofriment injust… El món farà algun dia una conversió?
