Des de fa 6 anys director del Centre Don Bosco Ngangi, de Goma, en un dels contextos més conflictius del món, per desastres naturals i les guerres; en els 40 anys anteriors, missioner a Lubumbashi, sempre a la República Democràtica del Congo: el P. Piero Gavioli és un missioner salesià amb un currículum missioner molt extens, que ha gastat i gasta voluntàriament la seva vida amb i per als pobres. Heus aquí com explica la seva experiència a Goma.
Quina és la situació actual en el Nord del Kivu? Recentment s’han tingut notícies sobre més violència, segrestos …
No estic des de fa un mes a R.D. del Congo i el que sé ho he llegit d’algunes agències sobre algunes detencions d’activistes. Però puc dir que, lamentablement, aquests esdeveniments són una cosa "endèmica". Goma va ser alliberada el 2013 dels grups rebels, però aquests estan encara al Nord del Kivu, al bosc, la regió encara no està completament en pau.
En la seva opinió, què s’ha de fer per resoldre el problema dels continus enfrontaments?
Fomentar el desenvolupament i el treball. Els nois que es dediquen a les milícies ho fan perquè no tenen futur, ni feina, ni oportunitats. Els Bisbes de Kivu han definit l’estat "viciós", que no es preocupa dels interessos del poble, només dels propis. Kivu és una regió molt rica, però els beneficis no arriben a la població. Si s’afavoreix el treball, no hi hauria cap raó per anar a la guerra. Excepte potser, pels interessos de les multinacionals.
Davant d’aquestes realitats, es corre el risc de sentir-se aïllat, com una "catedral del desert"?
Nosaltres creiem que l’educació és la millor manera d’ajudar els joves a desenvolupar-se i per després trobar una feina. Tenint en compte el context social, tractem de formar-los perquè tinguin iniciatives empresarials. Realitzem cursos curts per perruquers, fusters … amb els quals els joves puguin iniciar un negoci gairebé immediatament i viure amb dignitat. I després, no ens sentim aïllats, estem en relació amb moltes altres ONG, que ens aprecien i ens ajuden.
Quin aprenentatge ha rebut en la seva experiència a Goma?
He de dir que quan Papa Francesc va començar a dir que l’Església ha d’estar a prop dels últims, deixar les portes obertes … he trobat una confirmació am la qual he tractat de viure. Crec que ha estat aquest l’estímul més important d’aquests últims anys. Vaig ser ordenat sacerdot quan ja estava a l’Àfrica i una de les raons va ser aquesta. Sabia que no podia resoldre tots els problemes de la gent i per a mi ser sacerdot també significava poder oferir, a la missa, tot el patiment dels que estaven al meu costat. Vaig anar a Àfrica per viure a prop dels pobres i sempre he pogut fer-ho. Per això agraeixo a Déu.
