El salesià Fernando Navarro té 42 anys i és natural de València. Ha compartit comunitat i missió a Alacant, Sanlúcar la Major, València, Borriana, Madrid, Cartagena i Elx. La seua professió perpètua i ordenacions va ser a Borriana. Va estudiar Humanitats i Teologia. Actualment està a Elx com a coordinador de pastoral escolar i salesià animador del Centre Juvenil. També coordina la dimensió vocacional a la zona centre de la inspectoria.
Pregunta.- Com es viuen les Pasqües amb joves en les presències salesianes. Hi ha diferents estils o formats?
Fernando Navarro.- Les Pasqües són moments molt intensos i molt bonics de les nostres cases. En la zona centre de la inspectoria es tendeix a viure-les de manera local, integrant a tota la comunitat cristiana en la seua vivència i celebració. És un goig per a la comunitat local comptar amb els seus joves durant aquests dies.
En moltes de les nostres presències es viu amb intensitat la Pasqua Jove, organitzada pels mateixos joves. Moltes vegades és el propi Centre Juvenil el que la prepara i motiva la participació de joves cristians en ella. Es converteixen en dies de convivència i de forta formació cristiana gràcies a les celebracions i els moments de grup. L’experiència de Jesús en els seus últims dies és un fort revulsiu que a ningú deixa indiferent.
Aquestes Pasqües poden ser internes o anant a dormir a casa, depèn les experiències anteriors i les necessitats. Encara que en molts casos es viuen en coordinació amb la comunitat cristiana local o amb la parròquia, en alguns casos els joves opten per viure-la en algun altre lloc.
Actualment la Pasqua Familiar va guanyant en convocatòria i acceptació. Es tracta d’organitzar dinàmiques comunitàries durant els dies de la Setmana Santa, pensant en els adults i en els més xicotets. Es possibilita així que els fills (alguns de poca edat) i els seus pares puguen participar junts aquests dies. Generen un ambient comunitari molt positiu i pel qual se sent la creixent necessitat d’anar privilegiant.
P.- No tots els joves viuen de la mateixa manera la seua fe, quins serien les diferents formes d’acostar-se a ells. Quin crees que és la millor manera de parlar als joves d’avui en aquest temps de nova evangelització?
FN.- La nostra vivència personal és fonamental. Podem fer el que vulguem, però si el que fem no respon a la nostra manera de viure, és inútil qualsevol activitat. Els joves són molt espavilats i d’açò s’adonen. Així que l’autenticitat de la nostra pròpia fe és el primer factor que hem de cuidar. Ningú dóna el que no té.
També és fonamental el treball conjunt de la Comunitat Educatiu-Pastoral. L’evangelització és una tasca eclesial, comunitària, en la qual els franctiradors no tenen gens que fer. Tot el que fem per a crear una dinàmica creient en la comunitat educatiu-pastoral és garantia de futur perquè generem ambient comunitari i creient, un lloc atractiu on acabar el procés i persones que puguen acompanyar els processos de creixement en la fe. Després és important saber escoltar-los i descobrir els seus interrogants. És ací on Jesús vol acudir i als quals vol respondre, possibilitant d’aquesta manera la trobada personal amb Ell.
Amb totes aquestes condicions és important llançar ofertes de creixement en la fe: grups de fe, Pasqües, celebracions, ambientació en els temps forts…
