“En aquesta Pasqua vull compartir amb vosaltres l’alegria per la recent declaració de la Sagrada Congregació per a les Causes dels Sants, en la qual anuncia que Óscar Romero, el màrtir arquebisbe de San Salvador, El Salvador, serà solemnement beatificat el 23 de maig. Fa amb prou feines uns dies, el 24 de març, commemoràvem el seu martiri al 1980, quan va ser assassinat mentre celebrava missa. Aquesta Setmana Santa és una ocasió ideal per a reflexionar sobre el llegat que ens va deixar als comunicadors cristians.
Encara que no es pensa sovint en Monsenyor Romero com a comunicador, ell és un exemple per als comunicadors cristians, no tant pel seu treball en la premsa i la ràdio en etapes primerenques del seu ministeri, com per les vibrants homilies que pronunciava en la Catedral i que es transmetien per ràdio a tot el país. En elles clamava incessantment en defensa dels pobres i els oprimits, víctimes de la violència fratricida que destrossava la nació. Ja feia temps que havia abraçat ferventment l’opció preferencial pels pobres, a la qual els seus germans en l’episcopat llatinoamericà cridarien a Puebla al 1979. Escoltava primer el poble, i oferia llavors la seua veu als quals no la tenien.
Es va imposar a la seua natural timidesa i caràcter reservat quan la seua missió pastoral va requerir que defensara amb fermesa la justícia. Els seus diaris revelen fins a quin punt la seua voluntat de servir a Déu i la seua experiència de la Gràcia van aconseguir vèncer les seues limitacions personals fins a transformar-lo en el pastor valerós i resolt que la seua Església necessitava.
Als comunicadors cristians se’ls reclama sovint que siguen “profètics”. Lamentablement, açò s’afirma moltes vegades partint d’un concepte reduccionista que veu al profeta abans de res com qui denuncia. En la tradició judeocristiana –i també en l’Islam– els vertaders profetes no tenen un missatge propi, sinó que parlen de part de Déu. Anuncien, denuncien i ensenyen nodrint-se sempre de la seua pròpia experiència de Déu, donant testimoniatge d’aqueixa experiència i convidant a uns altres a compartir-la. El missatge de Romero era l’Evangeli de Jesucrist, i les seues denúncies, encara que vigoroses i plenes d’autoritat, eren al mateix temps portadores d’esperança. Les feia precisament durant la celebració del Banquet de la reconciliació, al que tots estan convidats.
Preparava els seus missatges amb un profund sentit de comunió amb els seus sacerdots i fidels, les preocupacions i sofriments dels quals procurava expressar, i pregava per ells sempre fidel al seu lema episcopal Sentire cum Ecclesia (“Sentir amb l’Església”). Tenia la clara certesa que no estava sol.
Els qui van pretendre silenciar-lo solament van aconseguir que la seua veu s’escoltara amb més força i poder de convicció. Com el bon pastor de la paràbola va donar la seua vida per les seues ovelles i, en fer-ho, es va convertir en una inspiració per a la causa de la justícia, una inspiració que es necessita amb urgència també avui, quan molts pateixen terribles injustícies i violències.
Alguns col·legues han proposat que Monsenyor Óscar Romero siga declarat patró de SIGNIS i copatró dels comunicadors catòlics. Personalment m’agrada molt la idea, i estic convençut de què la Pasqua, quan celebrem el triomf de la vida abundant i eterna que Jesús va venir a portar-nos i que Monsenyor Romero volia para tots, és el millor temps possible perquè reflexionem sobre açò.
En nom dels meus vicepresidents Frank Frost i Lawrence John Sinniah, i el meu propi, vull desitjar-los a tots una molt feliç i santa Pasqua.
Gustavo Andújar
President de SIGNIS
31 de març de 2015.”
