Fan falta tan sols un parell de minuts parlant amb Pedro Yedra Contreras (La Línea de la Concepción 20 de febrer 1965) perquè la conversa acabi al voltant de l’educació i amb els joves com a protagonistes. El fidel reflex d’aquesta passió pot mesurar-se en iniciatives com el llançament del bloc Don Bosco educa, una plataforma en la qual tots els pensament estan enfocats en un mateix fi: construir l’escola salesiana del segle XXI.
L’últim missatge en el seu perfil a Twitter es pot llegir, "La #escuelasalesiana21 la construimos entre todos". En temps en els quals preval l’individualisme, és possible tenir un desafiament comú?
Bé, la pregunta no és si podem tenir un desafiament comú, més aviat hauríem de preguntar-nos si podem seguir cada un per separat. A la zona sud hem fet un camí interessant en els últims anys pel que fa a la gestió, però és insuficient. En un món tan complicat com el que ens ha tocat viure, cal unir forces i respondre a les necessitats dels nostres nois amb un projecte comú. Hi ha elements molt interessants en moltes cases de la nostra inspectoria, però no els coneixem, necessitem nous fòrums. L’Escola salesiana ha de reinventar-se des dels col·legis creant noves sinergies. Si no fem això, correm el perill de deixar de respondre a les necessitats dels nostres nois.
Com es duu a terme això des de Tenerife?
A Tenerife fa uns anys teníem dues opcions, canviar o desaparèixer. Vam triar reinventar-nos i respondre a les necessitats del nostre entorn. Don Bosco segueix donant respostes als nostres nois, però està clar que el Don Bosco històric de 1875 ja no era el de 1850. Don Bosco es reinventava. El Sistema preventiu era el mateix, però la seva actualització era constant. Podem donar resposta als nois de la nostra època amb les respostes d’ahir? És clar que no. Doncs exactament va ser el que vam fer. Primer no confonem model pedagògic amb metodologies. Per a nosaltres, definir el model va ser el primer, després van venir les metodologies que podrien ajudar-nos a executar-lo.
Vam voler convertir-nos en un col·legi d’elit per als nostres destinataris. Crec que estem en el camí. Només cal donar una volta pel nostre col·legi per adonar-se’n.
El passat 10 de maig, a Las Palmas de Gran Canàries, la Conselleria d’Educació de Canàries et va atorgar el premi Viera i Clavijo, màxim guardó que lliura la Conselleria d’educació als docents i persones que signifiquen en l’educació no universitària a les Illes Canàries. Què significa aquest reconeixement per a la casa de la Costa?
Bé, encara que aquest premi se’m va lliurar a mi, estic convençut que pertany a tota la comunitat educativa de la Cuesta. Entre tots hem volgut convertir el nostre Centre en un col·legi d’elit per als nois del nostre barri. Un col·legi que no para d’innovar i que ha aconseguit en pocs anys donar la volta a uns índexs d’abandonament i fracàs escolar. I tot això, amb l’estil de Don Bosco, hem volgut fer-ho per aquells nois que mai podran pagar un altre tipus de Col·legi d’elit. Com entendràs, una cosa tan important no és meva. He acompanyat, encoratjat, dirigit i proposat. No obstant això, ha estat el claustre del La Cuesta el que l’ha fet realitat.
D’altra banda, el premi li pertany a la nostra congregació. A La Cuesta som conscients que hem crescut gràcies a l’opció feta per la nostra inspectoria a favor dels nois d’aquesta casa.
En aquella ocasió es va pronunciar una frase que podria relacionar-se de manera clara amb l’educació salesiana en l’any del bicentenari. "Saber unir passat i les exigències del present amb mirada de futur i pilotar un projecte de transformació al servei de l’entorn social proper". Segons la seva opinió, ¿Cap a on anem?
Paulo Freire deia que l’educació és un acte d’alliberament humà. L’educació ha de fer homes lliures. Ha de ser integral. Hem d’educar ciutadans autònoms, crítics i capaços de pensar, que treballin en comú. Capaços de solucionar problemes …
Vivim en un món on tot es compra i tot es ven, l’educació ha d’esdevenir una promesa per treballar per un món millor. Estem educant i preparant a joves per professions que encara no s’han inventat. Hem de veure el futur i educar en les competències que van a ser-li útils demà. El món canvia a una velocitat de vertigen mentre les nostres escoles s’adapten molt lentament i amb moltes pors. És preferible equivocar-se a no moure fitxa, perquè el que està clar és que la resposta que avui estem donant ja no serveixen.
Estem acostumats a escoltar conceptes com innovació educativa o competència digital. De quina manera podem mesurar aquests termes a les nostres escoles?
La innovació, el canvi de paradigma educatiu només té sentit en la mesura que respongui a la demanda de les noves generacions. Són vàlides en la mesura que disminueixin el fracàs escolar i l’abandoname
nt. El canvi és vàlid si desenvolupa les intel·ligències dels nostres alumnes i els ajuda a ser feliços.
nt. El canvi és vàlid si desenvolupa les intel·ligències dels nostres alumnes i els ajuda a ser feliços.
Finalment, 24 alumnes de Salesians La Cuesta van visitar el 13 de març la seu a Estrasburg convidats per l’Oficina a Espanya pel treball realitzat a través de Cèl·lula Europa. Què suposa dur a terme aquesta representació com a aval per l’aposta per l’intercanvi europeu i la creació d’un context bilingüe a les aules?
En un entorn on la principal indústria és el turisme, la nostra aposta per les llengües estrangeres es feia vital. El de La Cuesta és un col·legi localitzat en un barri popular i molts dels nostres alumnes no havien sortit de l’illa. Per això, els intercanvis amb altres països d’Europa van cobrar una importància de primer ordre i es van fer estratègics. El nostre equip de Cèl·lula Europa ha treball molt i bé i aquesta invitació és un premi just al treball realitzat.
Molts dels nois que van anar a Estrasburg no havien sortit mai de les illes. Estic segur que han estat dignes representants de tots aquells joves que lluiten i es preparen per a construir un món millor.
