"Em van formar en l’afectivitat i això era una característica de Don Bosco". Aquestes paraules improvisades del papa Francesc en la seva visita a Torí, el 21 de juny de 2015, són un agraïment als salesians. Les va dir un pontífex que, en més d’una ocasió, ha exhortat els cristians a no tenir por a manifestar l’afecte. És un bon recordatori perquè l’amor no pot reduir-se a un mer mandat o a un eslògan de conducta sinó que ha de manifestar-se en paraules i gestos expressius. L’amor no es sobreentén. Es viu en la meva actitud cap als altres. L’amor i l’afectivitat van junts. Els records d’adolescència del Papa ressalten aquest carisma de Don Bosco:
"Amb l’amor formava l’afectivitat, feia natural l’afectivitat dels nois, que li portàvem flors a la Mare de Déu". No obstant això, en les nostres societats occidentals, tan satisfetes de si mateixes, l’afectivitat és per a alguns una manifestació de debilitat. Certes teories dominants insisteixen, a qualsevol edat, en predicar l’autonomia i l’autosuficiència en grau màxim. Els que entenen així la vida només la conceben com una contínua competició en la que l’altre és un rival o un enemic. En canvi, l’afectivitat que transmet un cristià, cal contemplar-la des de l’amor misericordiós de Déu. Sense aquest amor no es podria entendre l’itinerari vital de Don Bosco i de molts dels grans sants. En l’amor misericordiós es podrien trobar tres característiques. En primer lloc, el respecte. He de deixar que els altres siguin diferents, perquè he d’estimar-los amb les seves diferències i debilitats. En segon lloc, la comprensió que suposa intentar justificar als altres. Jo no he estat constituït com el seu jutge. Finalment, hi ha el perdó, ja que no puc privar ningú del meu amor i he desitjar el bé a tothom. No hi ha dubte que això ho va viure el fundador dels salesians.