El viatge al Camí de Santiago va començar el 12 de juliol a les 9 del matí. Anàvem sis companys i dos professors del col·legi. Els nostres pares van venir a acompanyar-nos fins a Roncesvalles. Allí, els pelegrins vam ser a l’alberg, on emplenem “La credencial”, amb el segell del lloc, que ens anava a acompanyar tot el camí i que ens segellarien en cada alberg o església.
L’endemà ens alcem a les 6.30 amb una boira impressionant. L’etapa era des de Roncesvalles a Zubiri. Feia fred i anàvem amb roba d’abric. Portàvem una mitjana de 6 Quilos per motxilla. Només carreguem l’imprescindible: poca roba, condícia i un sac.
Desdejunem en Espinal, seguim l’etapa fins a parar en Lintzoain per a reposar forces per a la costa que ens esperava allí mateix i seguir caminant fins a Zubiri, localitat que quedava a 8,2Km i una de les parades obligatòries en el camí de Sant Jaume francés, que és el que nosaltres estàvem fent.
Des de Zubiri, l’endemà continuem el nostre rumb a Cizur Major, un poblet a uns 5 km de Pamplona. Gens més eixir de Zubiri passem les muntanyes negres per la fàbrica de magnesita. Parem en Ilaratz, on vam conèixer a l’Àngel de la Guarda de l’etapa, Carmen, una professora madrilenya de Secundària amb la qual tots congeniem de forma especial. Una altra parada va ser Larrasoaña, on esmorzem, i des d’on continuaríem fins a arribar a Pamplona.
L’endemà la tercera jornada, eixim de nou des de l’alberg de Cizur Major a Puente la Reina, passant per l’Alt del Perdó, un port que malgrat la seua fama, no és tan difícil.
En la nostra última jornada, era l’últim trajecte, de Puente La Reina-Estella, ens vam fer diverses fotografies amb el famós pont romànic i posteriorment diverses parades. Com havíem acumulat bastant cansament, esmorzem en Mañeru i seguim caminant fins a aconseguir Cirauqui, on començava l’antiga calçada romana, arribem al Pont medieval del Riu Salat.
El Camí té de tot una mica i per açò ens ha agradat tant: aventura, calor, suor, sigueu, pes, esforç, butllofes, dolor, adaptació a un mitjà desconegut, llàgrimes ocasionals, conèixer gents i costums, intents de parlar en altres idiomes, espiritualitat i molt, molt que caminar.