“El dia 16 d’agost, s’escau el centenari del naixement de Don Bosco, de sant Joan Bosco, per bé que ell ho celebrava el dia 15, consagrat a l’Assumpció de Maria al Cel”: amb aquestes paraules, el bisbe de Girona encapçala la seva carta dominical als cristians de la diòcesi en la qual recorda l’estada de Don Bosco a la ciutat del Ter.
“Don Bosco s’hostatjà a Girona, a Casa Carles, ara la seu central del nostre bisbat, quan retornava a Torí –escriu monsenyor Pardo- . I completa la seva informació: “El visità el bisbe de Girona, en aquell moment el bisbe Tomàs Sivilla i Gener. No fou una estada sense conseqüències, ja que, malgrat les poques hores que durà, les llavors sembrades molt aviat donaren fruit, que ha continuat fins avui”.
Aquesta anotació històrica li permet al bisbe repassar breument la presència salesiana a Girona i explicar com al barri de Pedret es va iniciar un oratori festiu que es convertiria en internat amb escola agrícola i escola normal i que l’any 1901 es va inaugurar el santuari de Maria Auxiliadora. Anys més tard, aquella escola es convertí en seminari, noviciat, centre de formació filosòfica i seminari menor salesià fins al 1977. A partir d’aquell any resta a Girona una petita comunitat salesiana que des de 1980 assumeix la responsabilitat pastoral de Santa Eugènia de Ter, amb una atenció especial als joves que tenen més dificultats per afrontar la complexitat de la vida.
La carta no solament es recrea en les dades de la història salesiana de Girona, sinó que ofereix una sèrie de consells i pautes de Sant Joan Bosco que, segons l’opinió del bisbe defineixen la seva figura com a pastor i educador.
Acaba el seu escrit afirmant que Don Bosco és un regal de l’Esperit i mostra la veritat de l’Evangeli i que celebrar aquest bicentenari és motiu d’esperança. I en l’últim paràgraf fa referència a la comunitat salesiana que avui continua el somni de Don Bosco a la ciutat: “Cal agrair als Salesians, que continuen la missió del seu fundador, tot el que han fet i fan per la nostra societat, la nostra Església, i molt especialment en la nostra ciutat de Girona”.
