Testimoni de la convivència internacional en la comunitat cristiana de la parròquia María Auxiliadora de Sant Antoni Abat.
Pare, que tots siguen un, perquè el món crea (Jn. 17, 21)
Un estiu de fa 21 anys vaig ser per primera vegada a Taizé… Dos autobusos d’andalusos van fer parada a València per a arreplegar a dues valencianes que s’afegien a la nostra setmana d’experiència amb uns altres milers de joves, al costat dels germans, en la “Colina de la Reconciliación”. El Nadal d’aqueix mateix any, va tenir lloc la Trobada europea de joves a París, on vam ser acollits un grup de joves en famílies parisenques mogudes per la confiança; Amparo i jo ja no érem desconeguts que es trobaven en un autobús, estàvem en l’inici d’una història de vida en comú que, durant aquests dies de finalització d’any de 2015 a València, ha escrit una nova pàgina. Qui li anava a dir a “la nostra avieta” parisenca, o a la jove parella amb les seues dues filles del barri de Montmartre, que vint anys més tard, a través d’aquells joves que ara són també família acollidora, continuaria la peregrinació de confiança a través de la Terra i que, d’alguna manera, tornarien a acollir a dues joves italianes a València?!
Aquesta és per a mi l’experiència viva del que el germà Roger i la Comunitat de Taizé fan possible, visibilitzar que la comunió entre totes les persones és possible. Des de la confiança, l’obertura gratuïta, la senzillesa de l’Evangeli, es rep molt més del que es dóna!
I açò és el que hem viscut aquests dies amb més seixanta joves, entre pelegrins i voluntaris, majoritàriament italians i polonesos però també lituans i serbis, i espanyols, que també els hi ha hagut…! Les 27 famílies de la parròquia Sant Antoni Abat que hem obert les portes de les nostres cases i de la nostra parròquia.
Com deia el germà Alois en una de les seues mediacions diàries durant les oracions d’aquests dies, “Nosaltres els cristians formem junts l’Església visible, però creiem que l’Evangeli crea una comunió més àmplia: en el cor de Déu, tots els éssers humans formen una sola família. Hem acceptat plenament el pluralisme d’aquesta família humana? Si no, no podrem instar a una fraternitat universal (…).Mostrem que l’Església és una comunitat d’amor, estant oberts a les persones que ens envolten, practicant l’hospitalitat, defensant als oprimits, compartint el que tenim. No és per ventura aquesta l’essència del ser cristià, vertaders deixebles de Jesús?…A cas no és el futur de les nostres comunitats, de la nostra Església?
Unit a l’oració de Jesús al Pare que tots siguem UN, i amb el meu agraïment sincer a tots i totes els que heu fet realitat que Sant Antoni Abat, la nostra parròquia, haja viscut l’experiència de ser parròquia acollidora.
