Al juny del passat any vaig escriure aquesta carta nº 43, titulada “Monuments vius de Don Bosco”. Pensant que a final de juny no era el moment més adequat per enviar-la, la vaig deixar preparada amb la finalitat de fer-ho després d’estiu. Ens trobem ja estrenant el nou any i no renuncio a enviar-la perquè, amb la festa de l’Epifania, pot ser un autèntic regal de reis per a les nostres vides. Per aquest motiu, quan milers de nens somien en aquesta nit màgica, també el protagonista de la nostra història, us la envio tal com va ser escrita, modificant el títol que li dóna més actualitat i ressonància:

Benvolguts amics de Projecte Don Bosco:

“En aquests dies s’estan clausurant, en gairebé totes les localitats, els actes que es van iniciar fa un any per a la celebració del Bicentenari. Ha estat un autèntic any de gràcia i en la majoria dels casos hem estat fidels a les paraules del nostre president, Don Cristobal, quan a principi de curs, ens encoratjava no solament a erigir monuments de pedra o bronze en honor al nostre sant, sinó especialment a construir monuments vius de Don Bosco en totes les nostres presències.

M’aneu a permetre que transcrigui, una carta que m’envia Inmaculada Marín, directora de la casa d’acolliment Miguel Rúa de Cadis. Ella ens parla d’un xaval marroquí anomenat Lysa, però també ens parla, sense ser conscient d’això, d’aquests monuments vius de Don Bosco, als quals al·ludia abans.

“Benvolgut Pepelu: A Cadis estem vivint una experiència difícil, però alhora molt bonica. És una experiència de Família, de Família Salesiana.

Fa 9 mesos va arribar a la Casa de menors “Miguel Rúa” un noi anomenat Lysa. Aquest tenia una escoliosi molt severa, incloent una malformació física en l’esquena que li feia portar una motxilla permanent per dissimular-la davant els seus amics. La seva autoestima és bastant baixa i la seva única esperança i objectiu era la intervenció quirúrgica a Espanya, ja que al seu país (el Marroc) era molt costosa i arriscada.

Lysa haurà de passar per dues operacions. La primera se li va realitzar amb èxit fa 20 dies, obrint-li des de la pelvis a l’esquena per llevar alguna costella que oprimia el pulmó dret. Té 67 grapes i des de llavors està tombat i amb una tracció cranial per mantenir-ho més alçat de cara a la segona intervenció. El seu estat anímic ha augmentat de forma considerable, rient-se sovint i desitjant que li intervinguin de nou per poder acabar amb això.

Al marge del tema mèdic, l’experiència de Família que estem vivint és realment bonica i enriquidora. Des del minut un, educadors de la Casa i el personal de tots els sectors de l’Obra salesiana de Cadis (SDB, Cooperadors, Antics Alumnes, Germandad, ADMAS…) s’estan bolcant en l’acompanyament d’aquest noi perquè així no passada ni un minut sol a l’hospital i perquè els seus dies es facin més suportables. Els quadrants de torns surten cada dilluns, i aquest mateix dia ja estan coberts. Però a més, hi ha persones que han mostrat el seu interès a seguir vinculat al noi una vegada que surti, unes altres han verbalitzat la seva disponibilitat absoluta, etc. Lysa cada vegada que un metge o enfermer-a li pregunta que qui o els qui som, contesta que “la seva família”. Hi ha una mica més bonic que això?.

Lysa és un noi que mai ha causat problemes a la nostra Casa, però des que està ingressat, se li ha notat un canvi*maduratiu gran. Comenta que ens vol, que demana perdó als educadors si alguna vegada es va portar malament i que ara sap que som diferents, ja que el que aquí està vivint, no ho havia experimentat abans, doncs se sent tractat i cura com un fill. Es preocupa pels educadors “Inma, vés-te a descansar, que portes tot el dia aquí. Jo estic bé, de debò”.

Lysa té por a la seva majoria d’edat, com tots els nostres nois MENES (Menors no acompanyats), però diu que confia en Déu. Que ell resa a Al·là, a Déu, a Don Bosco i MªAuxiliadora, perquè sense ells segur que la seva operació no hagués sortit bé. Que en el seu projecte de futur desitja quedar-se a Espanya, on hi hagi treball, però que no desitja baixar al Marroc, més que per veure a la seva família, a la seva mare, a la qual adora per damunt de tot. Diu que a Europa es pot viure com es vulgui, feliç, sense pors al fet que et pengin o et condemnin per ser diferent.

Tant de bo puguem viure tots, alguna vegada, una experiència de Família tan bonica i tan gran. GRÀCIES!”

No tinc molt més que afegir. Històries com aquestes podríem reproduir en cada localitat on hi ha “perifèria salesiana”. Tant de bo me les féssiu arribar per compartir-les, com era el desig de Don Domingo en una de les seves últimes cartes. La Família salesiana, avui, 200 anys després, amb el vostre lliurament als joves més necessitats, us convertiu en monuments vius de Don Bosco. Feliç estiu i que gaudiu del merescut descans.

Gràcies per la vostra comprensió. Que Déu us beneeixi en aquest nou any 2016 i que la festa de l’Epifania ens regali moltes històries de vida i de lliurament per compartir.

Còrdova, 5 de gener de 2016