Al voltant del 2009 a la ciutat de Jaén, els Salesians van detectar que alguns adolescents d’origen immigrant, en complir els 18 anys es quedaven al carrer i s’interrompia el camí de formació emprès, estudis … evocant-los a una mendicitat que acabava irremeiablement en delinqüència. Així va sorgir la resposta a aquesta necessitat amb el Projecte Buzzetti. "Pepelu" és el Salesià que va explicant l’origen d’aquesta història mentre caminem pels carrers de Còrdova.
No va sorgir aquest projecte a la taula d’un despatx. I això es nota quan ens trobem amb algú que ens narra aquesta història amb brillantor als ulls. Hi ha passió i cor en cada detall d’aquesta història. El Projecte Buzzetti forma part de la Fundació Proyecto Don Bosco i a Còrdova té 4 pisos. A la Fundació, juntament amb Pepelu hi ha 6 Salesians més amb diversos graus d’implicació, ja sigui en tasques de direcció, d’acompanyament i orientació. I altres tants implicats com a delegats de les comunitats salesianes per a la Fundació. Ara estan atenent 81 nois i 10 noies entre 18 i 21 anys.
Durant aquest any passat van atendre 166 joves. Ens acompanya també Antonio i Juan Carlos, treballadors socials del Projecte Buzzetti de Còrdova.
Antonio havia passat la nit a l’hospital amb un dels xavals marroquins, ingressat per una gastroenteritis aguda. Aquesta nit va ser el seu pare i la seva mare … va ser Don Bosco per a ell. "Em sento orgullós – diu Pepelu- dels centenars de treballadors dels nostres projectes que fan possible que el carisma de Don Bosco segueixi arribant amb tota la seva frescor a tants joves que ens necessiten".
Relats de joves que són històries de carn i ossos …
Esgarrifós és el relat d’Abdelkarim de 22 anys. Són 11 germans dels quals ell és el penúltim. La seva mare va morir fa 2 anys d’un infart. Commou l’extens relat del seu viatge migratori a Espanya. "Quan tenia 15 anys … Em vaig ficar en els baixos d’un camió i vaig estar esperant més de dues hores sense que el camió es mogués … El soroll de les rampes em va fer entendre que estàvem pujant al vaixell. Vaig somriure. Em vaig adonar que ho havia aconseguit … Quan el camió va baixar del vaixell estàvem a Algesires. Així que el camió es va parar en un semàfor em vaig baixar. El meu somni era complert … ". Abdelkarim va començar un pelegrinatge per diferents centres de menors. Tenia familiars a Espanya però no van voler fer-se càrrec d’ell. La situació es va complicar amb la mort de la seva mare. No va poder anar ni al seu enterrament. Actualment es troba en un pis del Projecte Buzzetti.
Després de fer un curs d’hostaleria de 4 mesos treballa en un restaurant. Abdelkarim diu: "… i gràcies a Déu estic ja en l’última fase d’emancipació. Tinc novia i estic molt agraït pel que Don Bosco ha fet i està fent per mi. Quan tinc ocasió formo part del grup de pallassos Buzzetti’s clown. M’ajuda a sentir-me bé i a donar un cop de mà solidari a d’altres que ho necessiten. "
Pots llegir el testimoni complet a donbosco.es
