El Papa Francesc va voler recordar el centenari de la Primera Guerra Mundial.La Gran Guerra "va causar milions de víctimes i una immensa destrucció", un conflicte que, va dir el Pontífex, "el papa Benet XV va definir com una ‘ massacre inútil ‘", i que va acabar després de quatre llargs anys, en una pau que va resultar encara més fràgil ".
El Papa Francesc espera que" no es repeteixin els errors del passat, sinó que es tinguin presents les lliçons de la història, fent sempre prevaler les raons de la pau a través del diàleg pacient i valent ".
"Recordem que tot es perd amb la guerra, res es perd amb la pau. Penso sobretot en els nens, als quals es treu l’esperança, el futur, nens morts, nens ferits, nens orfes, nens que juguen amb els residus de la guerra i no saben somriure. Mai la guerra ".
Van ser les últimes paraules del Papa les que més van commoure al Rector Major, que s’adreça a tota la Família Salesiana:
"La meva Estimada Família Salesiana tota, els meus estimats joves: el Sant Pare ens ha fet una crida viva, plena de dolor i d’esperança des de la Fe. M’han commogut les seves últimes paraules afirmant que "Aquesta és l’hora d’aturar-se. Aturint-se si us plau, els ho demano de tot cor, parin si us plau". Estic convençut que aquest prec el compartim la majoria dels homes i dones de bona voluntat del nostre món.
Quina veritat és que tot es perd amb la guerra i tot es pot guanyar amb la Pau! El Papa Francesc ha fet una referència explícita als nens i nenes als quals la guerra els ha trencat la vida, els ha arrencat tota esperança. I si bé la tragèdia i l’horror de la guerra és un drama per a pares, mares i avis; no obstant, és la fi per als més indefensos, els que ni tan sols poden comprendre què passa.
Estimats germans i germanes dels diversos punts cardinals on el carisma salesià és present: em permeto demanar-vos també que ens sumem a aquesta pregària del Sant Pare, que preguem amb veritable Fe perquè el Senyor toqui nostres cors, també els de les persones que poden decidir la fi de les guerres que ara mateix existeixen, i que ens concedeixi el do de ser sempre portadors i constructors de la seva Pau. Resem perquè tant dolor es converteixi en Vida Nova i ressuscitada en Ell. Resem perquè ens faci sempre més capaços de comprometre’ns per la Pau i pels infants i joves que més pateixen.
Vulgui el Senyor que segueixi brillant l’esperança. Una abraçada fraterna,
P. Ángel Fernández Artime – Rector Major "
