En la seua breu homilia del passat 21 d’agost, el Rector Major va parlar d’aspectes com la comunitat, la seua família, el servei i el descobriment de la seua vocació.
En un primer moment es va referir als germans de la Casa Generalícia: “Un gràcies als meus germans, les seues oracions i la presència ací; vostès són els meus germans i la meua comunitat (…) Moltes vegades vivim tants anys junts i no coneixem la història dels germans, i açò és un gran pecat que indica que alguna cosa no funciona bé”.
I relacionat amb açò, va narrar part de la seua història: “Done gràcies a Déu per la meua família i el seu origen humil”; Don Ángel hi va afegir a més que se sent orgullós de ser un fill de pescador. I va comentar que hauria d’haver sigut pescador, però que “els camins de Déu són així, i vaig tenir l’oportunitat de conèixer i estudiar amb els salesians, i va ser allí on vaig sentir la necessitat de viure com a salesià”.
Al final es va referir al servei: “Sóc feliç perquè el Senyor m’ha donat grans coses, i no per ser Rector Major. Sempre he sentit la presència de Déu, sempre he dit que sí al Senyor, no sempre convençut, però amb gran disponibilitat (…) Estic convençut que tota la nostra vida ha de ser per a servir”.
