L’arribada …
El 18 d’agost d’aquest estiu, 30 nois i noies arribàvem a Castellnou de Bages, per començar una de les últimes aventures que un adolescent pot realitzar en el seu Centre Juvenil: el curs de monitor / a en el temps de lleure, amb la finalitat d’aprendre la part més teòrica d’aquest procés en 10 dies, tot un repte personal.
Aquesta història ja havia començat pel camí; a l’autocar les cançons ja sonaven en sortir de la Ciutat Comtal i de Sabadell. Només arribar, les benvingudes i les primers abraçades es van fer notar, era evident els que coneixíem el terreny i els que no. Ens vam instal·lar a les habitacions i vam fer un petit tour pel poble per als més desorientats, ja que es convertiria en la nostra casa per un temps. Durant el dia les presentacions personals van donar molt de si i l’ambient va anar millorant poc a poc, fins a la primera classe.
Això comença …
L’horari atapeït i calculat a cada minut, s’havia de seguir al peu de lletra, sinó les coses no funcionarien correctament. Al matí hi havia l’opció de fer oració, l’esmorzar, les tasques corresponents com fregar plats i altres… i directes a classe. Descans per agafar forces i una altra vegada a estar atents al professor / a. Al final del matí era d’agrair l’estona de piscina, el menjar i el temps de migdiada, això si, fins a les 16h, llavors tocava tornar a les classes fins a les 20 de la nit, el sopar i més classe fins a les 00:00, quan no tocava alguna activitat, com un gran joc o sortir d’excursió i dormir sota d’un graner.
Els primers dies ens va costar agafar la dinàmica de tot el que havíem de fer però és fàcil acostumar-se a les coses bones, així que de seguida estàvem units al clima de treball. A cada avís del dia sentíem la sintonia, aquesta cançó que al llarg del curs sents més de 120 vegades però que crea un ressò de records tan gran que en arribar a casa no pots evitar sentir-la altres 120 vegades més.
Hem tingut classes realment útils per a la nostra tasca d’educadors, perquè si una cosa ens emportem del curs, és que amb el nostre petit treball també podem millorar el món per als nostres nens i nenes. Des d’una classe de Sociologia, passant per la Psicologia i Educar en la fe fins a les d’Animació o les del Sistema Preventiu del nostre fundador. Ens hem esforçat molt en cadascuna de les activitats de classe.
Don Bosco cent per cent present …
Durant tots els dies l’esperit de Don Bosco ha estat present, en cada gest d’afecte entre nosaltres, amb l’Equip 0, amb els professors o amb els cuiners, a cada cançó al menjador, a cada pensament cap als nostres centres, a cada ball … aquest estil de vida que ens mou cap a un mateix objectiu i ens uneix tant que som una gran família per a tot aquell que es vulgui unir.
També hem tingut temps per a les bestieses, pels acudits, per a les bromes, etc, però sempre des del més profund afecte. I les visites … que seria de nosaltres sense les visites! Vam tenir la sort de rebre a molts directors i titulars dels nostres respectius centres i la que ens va agafar més de sorpresa … la del nostre estimat Inspector, en Cristóbal López. Ens va donar molta força i ens va agrair que dediquéssim el nostre temps d’estiu a ser-hi. Sempre s’agraeixen visites així, que t’alimenten de forces i d’ego.
Creixement personal …
D’aquest tipus d’experiències es creix molt personalment i succeeixen mil i una anècdotes que sempre fan que tot sigui més especial. Sense adonar-nos van arribar les nostres darreres hores de curs, les nostres últimes hores de convivència i vam decidir fer una gran festa major l’últim dia, amb la seva gran eucaristia, un gran sopar a la plaça de l’ajuntament i amb una nit que es va viure amb gran intensitat, alegria i perquè no, també amb una mica de tristesa.
D’aquesta última nit també ens enduem un trosset de cel, aquest cel de Castellnou ple d’estrelles i de somnis.
Agraïda …
Només em queda agrair a la Federació, al Món Salesià i a tots els que formen part d’això, de part de tots els meus companys i meva, el que se’ns doni aquesta oportunitat de poder créixer com a persones, perquè mai es deixi de créixer; de donar-nos aquest punt de confiança com feia Don Bosco amb els seus. De fer-nos sentir acompanyats pels nostres tutors en la nostra tasca durant els 10 dies, de veure que hi ha més persones que dediquen el seu temps als altres com tu i que no tot sempre és fácil, i el permetre’ns deixar que els nostres sentiments més profunds puguin sortir i envair cada racó de la nostra persona i els que ens envolten. Simplement de fer-nos sentir que formem part d’alguna cosa que esperem que mai deixi d’existir! I tant de bo que molts més joves puguin viure i sentir el que nosaltres hem sentit en aquests dies!
Als meus companys de Sant Andreu, València, Sant Boi, Badalona, Sarrià, Sabadell, Menorca, Osca, Meridiana i Rocafort.
Gràcies
