El 8 de desembre de 1841 Don Bosco coneix a Bartolomé Garelli a la sagristia de Sant Francesc d’Assís. Aquí comença la tasca pedagògica i educativa dels Salesians, amb un jove de 16 anys orfe, abandonat i analfabet que només sabia xiular però a qui el sant dels joves conquesta amb la seva proximitat i guanya per sempre.
En aquest relat fundacional de l’Oratori el propi Don Bosco explica com va succeir :
Estava preparant-se per celebrar la missa. El sagristà s’està barallant amb un jove i li diu: "Què véns a fer a la sagristia? ‘Marxa d’aquí!" I comença a colpejar-lo.
– "Què fas? Deixa a aquest nen!", Li crida Don Bosco.
– "Vine, vine aquí. No et faré res. Com et dius?".
– "Bartolomé Garelli. Sóc aprenent de paleta i no tinc ni pare ni mare".
– "Saps llegir? Escriure? T’en recordes almenys de les oracions? Assisteixes al Catecisme?".
– "Com que sóc més gran que els altres es burlaran de mi i no m’atreveixo. Em fa vergonya".
– "Em pots esperar fins que acabi la Missa?".
Acabada la Missa, Don Bosco va portar al seu alumne darrere de la sagristia.
– "Bé! I ara comencem. Abans resem junts un avemaria a la Verge. M’has dit que no saps llegir, que no saps escriure, que no recordes les oracions … però saps xiular?".
– "Oh, això sí!", Respon Garelli amb un ampli somriure.
Don Bosco havia vençut: la porta de la confiança s’havia obert.
Acabada la primera lliçó, Don Bosco li fa prometre que tornarà el diumenge següent portant altres amics. El noi compleix el promès i torna amb una desena de joves d’uns 15 anys, gairebé tots paletes com ell.
"A aquest primer alumne s’hi van unir altres, durant aquell hivern em vaig limitar a alguns nois més grans que necessitaven una catequesi especial i, sobretot, als que sortien de les presons. Llavors vaig palpar per mi mateix que si els joves sortits de llocs de càstig trobaven un cop de mà benefactor que es preocupés d’ells, els assistís en els dies festius, els busqués col·locació amb bons patrons, els visités durant la setmana, aquests joves es s’entregaven a una vida honrada, oblidaven el passat i resultaven, per fi, bons cristians i honrats ciutadans ".
