"El govern de Sierra Leone ja ens coneixia per la feina que fem amb els nens de la guerra i ens va demanar ajuda davant d’aquesta situació. Pensàvem que serien uns 30 o 40 nens, però després del primer mes ens vam adonar que els nombres eren molt més grans del que imaginàvem. Ara tenim un alberg per a 120 orfes d’Ebola ", explica el P. Crisafulli.
Amb ajuda d’organitzacions estrangeres com Mans Unides, els salesians a Sierra Leone van reformar una escola transformant-la en un peculiar orfenat. I és que en tractar amb nens que han estat en contacte amb infectats de l’ebola les mesures de precaució i higiene són extremadament estrictes, on una errada u oblit pot ser fatal.
"Cada infant té la seva pròpia maneta per obrir l’aigua de la seva dutxa, de manera que ningú toca res que ells hagin tocat. Nosaltres treballem amb nens que vénen amb un certificat d’ ‘Ebola free’, és a dir que no estan infectats d’ Ebola, però tot i així hem de seguir un protocol molt estricte perquè un simple error pot contagiar ", explica el sacerdot.
I és que segons precisa, alguns d’aquests certificats que acrediten que no s’està contagiat d’ Ebola són falsos. Per això tots els nens que arriben a l’alberg dels salesians passen per un període de quarantena a l’anomenada ‘zona A’, es tracta d’una carpa en la qual els nois estan aïllats de la resta. Té capacitat per a 60 persones, però el centre pot albergar a 120 nois en total.
"Com aquest virus té 21 dies d’incubació, hi ha vegades que es pensa que no s’està infectat però simplement potser els símptomes encara no s’han manifestat encara. Tots els nois que vénen a nosaltres, siguin del país que siguin passen aquest període de quarantena amb infermeres que han sobreviscut a aquest virus pel que poden guiar (…) Hi ha mesuraments de temperatura cada tres hores a la zona a durant els 21 dies que estan els nois allà per enregistrar des del primer moment qualsevol canvi en ells ", afirma el P. Crisafulli.
Els nois que hi arriben estan sols perquè l’Ebola els ho ha tret tot. Pares, mares i germans han mort per aquest virus, però l’objectiu dels salesians és que es reintegrin amb la seva família extensa, és a dir que els seus oncles o avis se’n facin càrrec. "Tenim treballadors socials i voluntaris de Sierra Leone que quan arriba un infant i es comprova que està sa viatgen al poble del que procedeix per trobar algun membre de la seva família estesa perquè després pugui tornar amb ells", assegura.
No obstant això això no és sempre possible perquè no queda ningú viu o perquè els seus familiars no volen fer-se càrrec del nen. "Un dels problemes greus dels qual tenim constància és que hi ha vegades que la família extensa no volen acollir perquè volen quedar-se amb les terres dels pares que han mort i que li corresponen al nen com a herència. Així doncs el rebutgen, diuen que és bruixot i que per culpa seva va morir tota la família i així es queden amb les terres del noi. per això hem contractat alguns advocats perquè es facin càrrec d’aquests problemes i així els nens tinguin un futur".
El P. Crisafulli finalitza parlant sobre les ‘famílies substitutes’ que acullen infants; sobre la formació que reben al centre, la qual es val de la música, la dansa i la lúdica per treure’ls de la seva tràgica situació; i sobre l’inici de l’activitat agrícola que els ajuda a ser responsables. Adverteix a més de la necessitat de "treballar units contra les arrels de la pobresa que són la ignorància, la falta d’educació, la corrupció. Obrim els ulls i les orelles. Sentim-nos corresponsables ".
