El rector major dels Salesians, Ángel Fernández Artime, des de fa un any triat a l’adreça de l’ordre fundada per sant Juan Bosco, va recordar que les coses van canviar des que va nàixer el fundador fa 200 anys, de l’escriure amb ploma a Facebook, però pel que es refereix al carisma té una actualitat molt gran i la raó és simple: joves sempre hi ha. I mentre que siguem fidels al carisma, celebrarem els 200 anys i uns altres celebraran els 300, perquè joves sempre n’hi ha. A continuació compartim aquesta part de l’entrevista concedida a ZENIT.

Els salesians es caracteritzen per ser una ordre en eixida iniciant pel propi Don Bosco?
— Fernández Artime: Ens estem sempre esperonant per a dir: no prou esperar perquè vengen a casa. Es veu més que a Europa en altres mons, en Àfrica, Àsia, Amèrica Llatina, on recórrer els barris és el punt de partida per a trobar-se per exemple amb els xics que estan pel carrer. Avui també a Europa, per exemple, abans has nomenat la immigració a Gènova. A Sicília, tenim alguna presència amb immigrants, amb menors. Sempre hi ha en cada presència un salesià que especial. No tots tenim la mateixa força carismàtica. Hi ha persones a les quals pel seu caràcter és difícil demanar-li que isquen així als barris, però n’hi ha. I és molt important, és l’Església en eixida. I aquestes grans intuïcions i missatges que el Papa dóna, acaben calant i ens posa en una altra disposició en l’Església catòlica. Després, clar, farem el que puguem.

Hi ha alguna cosa del carisma de don Bosco que canvia en un món que canvia?
— Fernández Artime: Mira, en la manera de fer moltes coses de Don Bosco a avui hi ha un món immens. Don Bosco escrivia a ploma, avui hi ha Facebook, internet, Twitter. Açò no és comparable. Però Don Bosco va tenir les millors impremtes. I avui estaria en aquests mitjans sense dubtar-ho i estic convençut que ens quedem molt curts. Però pel que es refereix al carisma té una actualitat molt gran i la raó és aquesta: joves sempre hi ha. Llavors, com els dic als meus germans salesians, en la mesura que siguem autèntics com a Don Bosco, que va rebre de l’Esperit i va intentar plasmar, en aqueixa mesura tindrem congregació salesiana. El del nombre depèn molt dels moviments socials, culturals: ara disminueix Europa, augmenta Àfrica, es manté Amèrica. No hi ha profetes para açò, però encara així nosaltres som una congregació molt serena en aquest punt. Amb totes les dificultats de tot gran organisme, de tot gran cos.

I aqueix carisma avui es conserva?
— Fernández Artime: En el que va de l’any he visitat 17 nacions, i fins al final del 2015 seran 23 països. O siga que un va veient tots els continents. És increïble veure com la proximitat de Don Bosco entra. A Don Bosco no li han conegut sinó a través d’els qui parlem d’ell. Però és increïble aqueix toc d’opció preferencial pels pobres. En aqueix sentit diria que la congregació està molt viva. Considere que el carisma de Don Bosco conserva enterament la seua frescor.

Com s’harmonitzen entre vostès i en els països en què es troben?
— Fernández Artime: Són temps d’humilitat, tenim al major exponent que és el Papa, que és tot un testimoniatge de senzillesa; són temps per a viure en comunió, per a ajudar-nos mútuament. He de dir que hi ha una sintonia de comunió eclesial on ens trobem. Estem en 132 països, hi ha una sintonia amb altres religiosos i religioses molt bones. En la reunió de superiors generals que ens reunim una vegada a l’any ací, uns 108 superiors generals, en aquest cas masculins, hi ha una sintonia, una cordialitat, per a marcar algunes línies junts, són temps nous.

Algun desafiament particular?
— Fernández Artime: El gran desafiament sempre, ja ho va tenir sant Pablo, és la evangelització. És el de com fer present avui, en un món tan tremendament canviant, al Senyor Jesús. Parlem en aquestes reunions del Consell, per exemple, de països en els quals hi havia un profund hermetisme i prohibició, en un any canvia el Govern i entra tota la comunicació social, la informàtica, no hi ha ment que puga digerir açò. De no tenir gens a estar envaït. I açò fa molt desafiador la evangelització. Hi ha una proliferació de sectes i sub-sectes, i minúsculs grups. Punts troben un motiu per a embolicar-se, i açò és un desafiament molt gran.

L’altre gran desafiament és el de transmetre de debò un testimoniatge evangèlic com a Església. El Papa ens convida a ser testimonis, i a ser Església humil, senzilla, pobra. En la mesura que açò brille amb llum pròpia l’un altre ve. Però el desafiament està certament.

Ara se celebren els 200 anys del naixement de Don Bosco, què significa açò para vostès?
— Fernández Artime: La gran consigna ha sigut, el bicentenari no és un any per a fer-nos grans, potents, o per a traure pit. Que siga un any de celebració, una volta a les arrels. I si cal fer una obra per Don Bosco en cadascuna de les províncies, en cadascun dels països, que siga preferencial pels pobres. Hem començat algunes cosetes en aquest estil. Així, el pròxim any aniré a celebrar la festa de Don Bosco a Sierra Leone. Aquest 31 de gener hem començat dos orfenats, o siga dues residències per a uns 200 xiquets que han perdut els seus pares amb l’ébola. Convertim en 15 dies a dues escoles tancades en dues cases per a xics, que ho seran per diversos anys. Vam beneir per Skype aqueixa presència. Allí hi ha quinze salesians que m’han dit, d’ací no ens anem.