Dilluns 4 de maig l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura ha reunit una quarantena de periodistes, responsables de comunicació d’entitats religioses i alguns dels seus líders en un seminari de debat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’objectiu: apropar aquests dos agents per millorar la informació religiosa. Des de la Delegació de Comunicació Social dels Salesians també s’hi ha estat present. Veure el vídeo.
El primer Techno-Religious Lab, moderat per la professora de periodisme Karma Peiró, ha posat sobre la taula el potencial d’internet per fer arribar al gran públic relats informatius de tota mena. També religiosos. I és que "les relacions humanes no les pot suplir el món digital, però internet ens ajuda molt a la cerca, el processament, la publicació i la difusió global de la informació", ha recordat Peiró, especialitzada en tecnologia.
En aquesta sessió matinal els participants han formulat encàrrecs concrets a les comunitats, com ara guanyar visibilitat, ser més accessibles, fugir de l’autoreferencialitat i, per tant, fer servir un vocabulari més entenedor pel gran públic.
Les entitats han reconegut que no sempre disposen de recursos per ser actius a les xarxes socials. I és aquesta "presència desigual" a internet la que constaten les administracions públiques dedicades a vetllar per la diversitat religiosa a la ciutat de Barcelona i al nostre país, i que també han estat presents en la jornada.
Entre les crítiques fetes als mitjans de comunicació hi ha la manca de pedagogia sobre el fet religiós, el desconeixement i els tòpics que generen, la banalitat en el tractament informatiu o la públicació de notícies inexactes, equívoques i superficials.
"En la falta de temps es mor la creativitat del periodista"
Els professionals han esgrimit tenir poc temps per contrastar les fonts o per cobrir notícies en profunditat. La rutina periodística i els criteris de noticiabilitat, han dit, també exclouen el fet religiós per formar part d’una dimensió íntima de la persona.
Les intervencions han coincidit en què l’entorn mediàtic premia la celeritat i consolida la pràctica del "copiar i enganxar". Des dels gabinets de comunicació de les institucions religioses s’ha apuntat el repte de "trobar l’equilibri entre la rapidesa i la verificació".
La moderadora del diàleg ha subratllat el perill d’empobrir la informació perquè "en la falta de temps es mor la creativitat del periodista". Peiró ha reconegut la pressió per la immediatesa i ha fet una petició concreta al sector: "Atrevim-nos a ser una mica valents i a aturar aquest speed boig".
Fonts accessibles i professionals creatius
Els participants del taller han parlat del tractament superficial de la religió, que l’encasella bé com a argument primer dels conflictes armats, o bé com a anècdota folklòrica. L’alternativa d’uns i altres: ser més hàbils i creatius per poder oferir informacions rellevants.
Els periodistes també han proposat parlar de casos concrets i explicar la vivència de fe sense mitificar-la. En aquest sentit s’ha demanat considerar "la multiplicitat de veus" de cada confessió, i recórrer a fonts fiables per no generar informacions esbiaixades.
Establir una conversa en el ‘big data’
"Estem en un moment de dades massives" que fan que "la nostra vida canvïi" ha dit Peiró. I és en aquest context on ha assegurat que "el més important és trobar el canal on hi ha els nostres usuaris i establir una conversa".
La directora de l’Observatori, Miriam Díez, ha recomanat a les entitats d’obrir les portes de casa seva als periodistes perquè els coneguin de primera mà. S’ha sumat així a la benvinguda d’Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, que ha reconegut que com a l’interès del govern perquè "els tècnics dels mitjans de comunicació coneguin el fet religiós". Així mateix, Francesc Torradeflot, president de l’Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós, també ha agraït l’organització del seminari des del convenciment que "els recursos espirituals, ètics i humanistes, quan són coneguts i cultivats, són una ajuda per a la convivència".
Aquest espai de diàleg forma part del projecte europeu RISECI, liderat per l’Observatori Blanquerna.
