Amb motiu del Bicentenari del naixement de Don Bosco, l’escola salesiana de Kenitra, al Marroc, ha publicat un llibre titulat ”L’home que va donar la vida pels joves”. Va ser escrit en àrab per un professor d’aquesta llengua, Mohamed Habhouh; hi va tenir una gran presentació i ha estat ben acollit pels pares, els nois i membres de la comunitat educativa.
“El llibre del professor Habhouh és original: té l’estil de les “floretes” i ho poden llegir tant nens com a adults que vulguin conèixer els principis educatius de Don Bosco. Ens proposem que aquest llibre sigui conegut i utilitzat com a referència per viure l’esperit de Don Bosco en un context cultural molt divers d’aquell en el qual va viure. Gràcies al professor Habhouh pel seu amor a Don Bosco i el seu interès per fer-ho estimar i apreciar en l’ambient musulmà”, comenta José Vega, Director salesià de la comunitat de Kenitra.
El Pare Vega també va entrevistar el professor Habhouh.
P – Quan de temps fa que coneix Don Bosco?
R – Treballo a l’Escola Don Bosco de Kenitra des de 1990, i a poc a poc he descobert Don Bosco, sobretot en els últims anys, gràcies als Salesians, que han organitzat conferències i trobades sobre l’aplicació de la seva pedagogia.
P – Què li va motivar a escriure aquest llibre?
R – El que m’ha impactat és el diàleg, l’actitud amb els nens, l’amor pel treball professional i la preocupació per tots els estudiants, la importància de l’educació en tots els contextos… Per a mi, Don Bosco és l’exemple d’un veritable educador i d’un home de religió. Volgués que totes les persones religioses, qualsevol sigui la seva religió, prenguessin a Don Bosco com a exemple.
P – Vostè és professor àrab i musulmà. Quina és l’aportació de Don Bosco a l’educació dels nens musulmans?
R – L’amor a Déu, el diàleg, la presència de l’educador, l’alegria, la tolerància, l’amabilitat, el Sistema Preventiu.
P – Quin és el seu consell als pares, col·legues professors i nens?
R – Estimar sempre els nens, apropant-se a ells per conèixer-los i guiar-los millor. Als pares, entrar en confiança amb els educadors i tenir el mateix diàleg amb els nens. Tenir sempre l’esperança pel futur de cadascun, i viure el present amb alegria i optimisme.
