“Willka, una novel·la per a construir una escola” és el títol del llibre escrit per Carlos Gómez, professor de Primària del Col·legi Salesià Sant Joan Bosco de València, i impulsada i promoguda per Assisi Produccions. Una idea que naix d’una experiència de voluntariat en una casa d’acolliment salesiana a Perú, i on el 100% dels beneficis es destina a un projecte benèfic: la construcció d’una escola en un llogaret del centre de Madagascar. Amb el somni de l’escola ja construïda, i noves iniciatives per davant, Carlos ens explica aquest increïble testimoniatge.
“Willka té origen en la vall sagrada dels inques, Cuzco (Perú); en una experiència de voluntariat en una casa d’acolliment salesiana on vaig tenir la sort de viure amb 60 xiquets i xiquetes de comunitats inques. Entre papers en brut, llibretes i esborranys, vaig ser escrivint una novel·la simplement com a forma de reflexionar abans de res el que estava vivint, sentint, veient en aquell poble anomenat Lares, situat a 3400 metres d’altura. A les nits, abans de dormir, anava donant forma a la novel·la per a poder "digerir" tot el que estava vivint de la forma que millor sabia fer, o l’única forma possible (ja que estava sol), escrivint, que és la millor forma de reflexió que entenc.
Com a mestre de col·legi salesià, aquestes iniciatives han de formar part del nostre ADN, del nostre estil salesià d’entendre l’educació, ja que així ens ho va ensenyar Don Bosco. El voluntariat no solament és una experiència de lliurament, de servei i d’ajuda. És a més, aprendre a mirar des d’una escala més àmplia, amb arguments sostinguts sobre vivències, per a així transmetre-ho en les nostres aules des de la més profunda convicció i la certesa que estem anomenats, nosaltres i els nostres alumnes i alumnes, a estar prop dels més necessitats. I açò, en un món en plena crisi humanitària, ha passat de molt recomanable a urgent.
La meua experiència ha sigut fonamentalment publicar el llibre que vaig escriure a Perú i amb tots els beneficis, construir una escola, un menjador i una casa d’acolliment, en un petit llogaret del centre de Madagascar on els xiquets i les xiquetes no tenien accés a l’educació. Després d’un any venent el llibre i duent a terme un treball de sensibilització en diferents col·legis, universitats i associacions, vam anar a Madagascar al juliol on vam estar dos mesos per a acabar tot el procés de construcció i l’inici de l’escola. Una experiència molt profunda, dura i meravellosa en un petit llogaret anomenat Soavinarivo. Fa solament 15 dies que vam tornar a Espanya i ara encarem dates molt importants com la presentació del documental que hem fet allí o l’audiència en les Nacions Unides que ens han concedit en solament uns mesos”.
