16 d’octubre del 2015. 17 h. 450 persones esperen il·lusionades el tret de sortida. Montserrat espera i l’anhel d’aconseguir el repte es barreja amb l’emoció de les grans ocasions. Sona un petard, tot a punt per començar, mocadors vermells, armilles reflectants, l’organització prepara els darrers detalls.
17:15 h. El Titular de l’escola dóna les últimes recomanacions als pelegrins, comença un merescut homenatge a un fidel imitador de Don Bosco, Pere Obiols, ànima d’aquesta gran trobada i presència silent i amorosa de la nostra escola.
17:25h. Acaba l’homenatge i una gran ovació a mode d’aplaudiment fa les vegades d’una afectuosa carícia per aquest carismàtic salesià, sona l’últim petard, la marxa surt de l’escola. La tarda comença amb la pujada a Collserola, es travessa Sant Cugat i s’arriba a les Fonts, un reparador sopar fa recuperar les forces de tots els participants. Continua la marxa, s’arriba a Terrassa, la zona del Molinot suposa un important repte, els participants, ja cansats, pugen sota l’espessor de la nit arribant on l’equip de cotxes acompanya i protegeix per la carretera.
Vacarisses fa acte de presència i amb ella un esperat i merescut descans. Xurros, donuts i xocolata per a tothom. Fa fred, humitat, la gent molt cansada, mal als peus, l’objectiu cada vegada més a prop. Un autocar ple de gent es reincorpora a la marxa, noves il·lusions, noves forces es sumen al projecte. Es torna a caminar, propera aturada Monistrol, fruita i aigua per tothom, no cal descansar massa, comença a fer-se present la llum del dia, una freda boirina dóna la benvinguda a la bella muntanya. En un darrer esforç continuat la gent, al seu ritme, va arribant al cim. La boira desapareix, surt el sol que acarona als participants rebent un merescut esmorzar, Don Bosco rebrà l’ofrena i la Verge espera contenta la visita d’aquells que han pujat a veure-la.
Final de l’experiència, la 30ª pujada a Montserrat de Salesians Horta forma part de la història d’una escola que celebra el seu 75è aniversari. Només queda una cosa, felicitar als valents que ho han intentat, felicitar als valents que ho han aconseguit, felicitar a tothom que ha fet possible aquesta gran experiència.
Menció especial a un grup de persones que, voluntàriament, any rere any prepara amb il·lusió aquesta gran activitat. Feina discreta però eficaç. Mil entrepans preparats per l’equip de cuina, begudes, xocolata, moltes hores de feina amb l’única recompensa d’un somriure agraït d’un caminant cansat que agafa el menjar com un gran premi al seu esforç; rotondes aturades, punts estratègics vigilats, esperant la marxa en el punt indicat, donant ànims i aigua a tothom, recollint els lesionats o cansats,… bona feina la de l’equip de cotxes; ambulància demanada, medicaments recollits, metge preparat tancat la marxa aturant-se solidari a cada emergència que sorgeix, permisos per poder fer la gran caminada i mil i un detalls que ara em puc deixar.
Un merescut homenatge a tota aquesta gent que de forma voluntària i entregada ha aconseguit organitzar la 30ª pujada, ha aconseguit les darreres pujades i aconseguirà fer realitat les següents, portant a la gent a la gran muntanya de Montserrat, acostant-la a la dolça Verge amb el seu infant a la falda i a Don Bosco que somrís saluda i rep el mocador de cada pujada.
Gràcies a tots i a totes. Us esperem a la 31ª pujada. Fins l’any que ve.
