En la tarda del passat 15 de novembre es representava al malagueny Teatre Cervantes “Gràcies Don Bosco”, amb el que la Família Salesiana de la ciutat tancava els actes commemoratius del Bicentenari del naixement de Don Bosco. Us ben asseguro, jo hi era present, que no hi cabia una agulla. El teatre amb l’aforament al ple i a l’escenari gairebé dos cents actors que durant dues hores i quaranta minuts ens van fer gaudir d’un recorregut preciós pels moments més importants de la vida d’un senzill capellà del Piemont italià i dels joves acollits a casa seva en l’encara més senzill Oratori de Valdocco. Joves que, alguns dels quals, per cert, acabarien formant part amb Joan Bosco de la Societat Salesiana, cridada a esdevenir la potència educadora no estatal més gran del nostre planeta; inescrutables i meravellosos camins de Déu.
I com s’ha pogut assolir tot això?, era la pregunta que em venia al cap mentre jo seia còmodament en una tercera fila, tot sabent que darrere meu hi havia tanta gent i, fins i tot, més amunt, a la llotja presidencial, podíem veure un cardenal, un bisbe i més d’un conseller municipal, que participaven també tots contents de la festa. Jo pensava com és possible reunir tanta gent, nens, joves, adults, gent gran…per a contemplar escenes de la vida d’un pobre capellà d’una barriada marginal de Torí i d’uns quant xicots esparracats.
La resposta, avui, amb trenta-dos anys de docència en el Col·legi Salesià de Màlaga i un llibre “Don Bosco a Màlaga”, publicat sobre temàtica salesiana, la tinc ben clara.
Us dic, a alguns de vosaltres poc probables lectors meus, que cada vegada n’estic més convençut que Joan Bosco havia estat un capellà humil i de poble a qui la Cúria vaticana (sí, sí, la mateixa cúria amb la que segueix lluitant el Papa Francesc) li ho va fer passar molt magre, però Don Bosco se’n va sortir perquè era molt espavilat.
Ell no en va tenir prou a fundar una petita congregació normal on els seus membres feien els seus vots d’obediència, castedat i pobresa…i qui vulgui restar amb mi que s’hi quedi i el qui no…doncs que Déu el tingui de la seva mà. Don Bosco va pensar a no menystenir mai l’ajuda dels qui volien col·laborar amb ell però també unir-se en matrimoni i tenir fills. Que en fou d’intel·ligent Don Bosco, i tant que sí!
És així com sorgiren els salesians cooperadors i més endavant formaria grups de persones disposades a ajudar. Totes sota un mateix carisma, però, això sí, acceptant sempre les diferències i les diverses disponibilitats. Quan vivia Don Bosco, ja hi havia quatre grups: la Societat Salesiana, les Filles de María Auxiliadora, els Cooperadors Salesians (avui, Salesians Cooperadors) i l’Associació de Maria Auxiliadora, a la que molt aviat s’hi uniren les Associacions d’Antics Alumnes.
Avui, la Família Salesiana està formada per 30 grups (i 30 més n’esperen el reconeixement oficial). Tot allò salesià i els mateixos salesians es troben avui en un moment de forta expansió al món. Un fenomen sorprenent i prodigiós que crida l’atenció en societats tan secularitzades com ho són les nostres.
Fins aquí, els fets. Analitzem ara com s’ha pogut produir tot això. El cor gran de Don Bosco i la seva capacitat infatigable no van pensar solament en la Congregació Salesiana. Tot mirant al futur i avançant-se als signes dels temps, Joan Bosco instituí altres grups, i després, els seus fills i admiradors, moguts per l’Esperit Sant, van fer néixer Instituts religiosos o seculars, donant origen a vastos moviments de persones consagrades a l’educació i evangelització dels joves més necessitats.
Però tot això no s’hauria mantingut dempeus sense una columna vertebral. Nosaltres la coneixem com el “carisma”. Tota la Família Salesiana, estesa pel planeta (present en més de 130 països), manté el mateix carisma i la mateixa missió: treballar per l’educació i el benestar moral i espiritual dels joves més necessitats i abandonats.
I ho fan amb la proposta educativa i evangelitzadora que sorgí de Don Bosco en contemplar les misèries d’aquests joves en el Torí del primer capitalisme ferotge, en el que molts d’ells, sense defenses, ni cultura, ni lloc fix on viure, eren víctimes d’injustícies, abusos i violències, enmig d’incerteses, pors, privacions i perdien així l’alegria de viure i fins i tot acabaven en el camí de la delinqüència…oi que això ens sona a quelcom? Oi que sí? Els temps passen però el món no ha canviat pas tant, oi?
Don Bosco s’imposa una feina preventiva per evitar aquesta situació i sorgeix així el Sistema Preventiu, el nostre sistema educatiu, que ha triomfat pel món sencer, ja què està basat en l’amor, l’amabilitat i l’acompanyament personal. Neix d’una immensa compassió en la que el futur Sant Joan Bosco va sentir la urgència d’oferir als seus joves un ambient acollidor i una proposta educativa per a poder donar una resposta a les seves necessitats, i poder així recobrar la dignitat i la confiança en sí mateixos, integrada en una atmosfera positiva, rica de joia i amistat en la que, de manera contagiosa, poguessin assumir valors cívics, morals i religiosos per a tota la seva v
ida.
ida.
Heus aquí les nostres armes. Segueixen sent tan vàlides avui com ho foren fa cent-cinquanta anys. El nostre sistema educatiu no ha mort amb el pas del temps.
La Família Salesiana ha estat aquest exèrcit que ha portat endavant aquesta obra; clergues, sacerdots, religiosos, religioses, laics compromesos, rics i pobres, solters i casats, joves grans educats per esdevenir líders dels seus companys. Perquè els nostres alumnes grans, dins la Pastoral Juvenil, són grans entusiastes col·laboradors que passen llur temps i el dels seus amics en riquíssimes experiències que formaran part de llurs vides per sempre més.
La Família Salesiana s’esforça a ser fidel a la seva missió i al seu carisma; per això omplim teatres plens de joia i d’amistat. La raó és que tot allò salesià omple la vida de sentit i això no passa per alt.
