La taula de diàleg de bones pràctiques sobre Responsabilitat Social i inserció sociolaboral va asseure, en la III Jornada de RSC “Vull Ser Social”  de la Fundació Ángel Tomás-FISAT, a destacats agents que treballen per i a favor de la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social.

La Fundació María María Auxiliadora i Fundació Novaterra van exposar la seua experiència en l’acompanyament de persones en el camí de la inserció sociolaboral; per la seua part Dispromerch i Alcampo Alacant van aportar les seues bones pràctiques en les seues respectives línies de Responsabilitat Social  i inserció laboral de col·lectius vulnerables.

En la taula redona també va participar Iñaki Pérez Rico, director general de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern qui va reconéixer el paper fonamental de la Responsabilitat Social, “ és el camí pel qual hem de caminar com a ciutadans i ciutadanes per a consolidar una societat en la qual ningú es quede arrere”.

La inserció sociolaboral implica un procés d’acompanyament per part de les entitats del tercer sector. “Una intervenció integral que conjumina les competències en habilitats socials,  bons hàbits perquè després tot això repercutisca en qualitat de vida, en una socialització millor de la persona. Parlem d’una inserció laboral que comporta una inserció social”, va explicar Manolo *Izquierdo, tècnic d’ocupació i *insertor laboral en la Fundació María Auxiliadora.

Tant Esquerre com Emili Altur, gerent de la Fundació Novaterra, van reconéixer que existeix una major sensibilitat cap a la RSC tant per part de les empreses com de l’Administració pública. No obstant això, també van posar de manifest la dificultat  que suposa implicar la petita empresa. “En general aquelles empreses d’una certa grandària que li ho poden permetre sí que s’estan qüestionant coses, el problema és que hi ha empreses d’un staf mig baix que els costa a vegades visualitzar això en la seua realitat, en la cadena de producció», va explicar Altur. “Que grans empreses ho facen és genial però hem de trobar el com arribar a aquestes mig baix empreses que al final creen xarxa i creen societat; el volum és important però la creació de xarxa és també molt important”.

També van confluir en la major barrera amb la qual es troben les entitats del tercer sector a l’hora de tractar d’implicar les empreses en la inserció sociolaboral: “L’estigma de l’imaginari col·lectiu”; “Podem trencar-la, sí, però costa molt”, van acordar.

Alcampo Alacant i Dispromerch són exemple d’empreses que han apostat per la inserció sociolaboral en la seua RSC; els seus testimoniatges han ajudat a derrocar prejudicis com que la incorporació de persones que provenen d’itineraris d’inserció sociolaboral poden afectar negativament la productivitat.

Cristina López-Tello, responsable de Recursos Humans en Alcampo Alacant: “Incorporar a qualsevol persona comporta una pèrdua de productivitat perquè suposa incorporar a una persona que no coneix la cultura de l’empresa, no coneix les tasques associades al departament al qual està assignat. Al final el que influeix és més el compromís i la implicació de la persona que el col·lectiu al qual pertany”.

Com a empresa demanen que les persones que vinguen derivades tinguen “compromís i actitud”. “Els coneixements, les competències es van adquirint amb la rutina però el compromís i l’actitud és el que farà que funcione al final la relació laboral”.

Maribel Muñoz, directora de Dispromerch, empresa especialitzada en màrqueting operacional, compta amb una experiència de més de 30 anys dedicada a la formació de persones de col·lectius vulnerables.  “Les persones que arriben a aqueix centre de treball, arriben amb tantes ganes i il·lusió tant d’enganxament, que realment val la pena comptar amb elles perquè a més crea en l’equip una sensació diferent, es fan com més humans, solidaris, estan més units entre ells”.

De la implicació i responsabilitat de l’Administració pública per a fomentar la Responsabilitat Social; Emili Altur va reconéixer que d’algun temps ençà la Generalitat Valenciana és més sensible, però va instar a traslladar també aqueixa sensibilitat a l’àmbit local. “A vegades ens trobem amb un mur. Es donen circumstàncies en la qual els tècnics estan encasquillados per determinats hàbits legals, els costa incorporar noves modalitats de contractació, absolutament legals que contempla la llei de contractes i es donen situacions paradoxals en les una empresa que reuneix tots els criteris de la RSC perd enfront d’una empresa `estàndard’ per 0,01 cèntims del pressupost perquè no han concretat determinades clàusules socials”.

Per part seua, Pérez Rico va assumir que  l’Administració “ha de donar exemple en tot moment a l’hora de la contractació i mostrar que hi ha una fórmules de fer les coses. Tenim l’avantatge que nosaltres no hem d’anar cap a uns beneficis econòmics sinó socials i hem de tindre la capacitat de continuar treballant en aqueix sentit”.

La taula redona es va celebrar en el marc de la III Jornada de Responsabilitat Social Corporativa de FISAT; finançada per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

Pots veure la sessió de la Taula Redona en el canal de *Youtube de la Fundació Ángel Tomás-FISAT.