Per Salesians Elx.
Des de Salesians Elx s’han sumat a la reflexió que Càritas proposava al voltant del Dia de les Persones Sense Llar (25 d’octubre) per aprofundir en aquest «dret humà fonamental per a la dignitat de totesles persones».
Aquest any 2020, ens trobem al mig del trienni de la campanya de Càritas «I tu, què dius? Digues prou. NINGÚ SENSE LLAR». I s’ha volgut subratllar que l’habitatge és un dret humà necessari per preservar la dignitat de totes les persones.
Les circumstàncies sobrevingudes arran de la pandèmia mundial provocada per la COVID-19, ens estan fent viure una experiència de fragilitat compartida al sentir-nos amenaçats per la malaltia, la por, el dolor i el sofriment causat per la pèrdua. Des d’aquesta situació que estem vivint, aquesta campanya ha volgut posar el focus de la nostra atenció en les persones més vulnerables, les que viuen al carrer, sense casa ni llar, les que no compten per a ningú perquè són invisibles.
Apropar la realitat de les persones sense llar als infants de l’escola és un repte que pot semblar complicat (per ser una realitat normalment allunyada de les seves vides, de la qual poc o gens coneixen, o per les edats tan «joves» dels destinataris), però alhora és facilitador poder apropar les situacions de les persones sense llar a infants amb una mirada lliure de prejudicis i estereotips. Part del nostre alumnat s’ha sumat a la reflexió (les persones sense llar des dels Drets Humans, i en especial l’accés al dret a l’habitatge) per mostrar com en ocasions l’exercici dels drets es vulnera i dificulta el seu accés a les persones sense llar (tenir una llar és més que tenir una casa -afavoreix l’accés a molts altres drets perquè la persona pot desenvolupar-se de manera integral-: sense habitatge i sense llar, la persona està «morta» … perquè «No tenir casa mata «).
Des de Salesians Elx en aquests dies, i de les formes més originals, l’alumnat ha somiat cases càlides, acollidores, familiars, on es viuen històries de felicitat, de respecte i acollida: és un dret «humà, que humanitza», i avui , més que mai, s’ha d’assegurar i treballar.
