Mc 6, 30-34
En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica.» Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n’anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.
Hi ha molta feina per fer, i sovint ens sentim cansats i abatuts, però hem de tenir present que qualsevol situació és bona per donar el nostre testimoniatge, fins i tot les més inconvenients o imprevistes. No hem de fer “vacances” quan es tracta d’ajudar els altres. En aquest sentit, hem d’estar sempre desperts, alerta, preparats per servir de suport a aquells que ens ho demanin, i de vegades, fins i tot als qui no ens ho demanen. Hem de pensar que en aquesta tasca no estem mai sols, encara que en els moments d’abatiment ho puguem pensar.
Del Salm 23
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom.
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
“La cosa més gran i la màxima felicitat, l’aconseguiràs si estimes fins i tot el qui t’odia; però també és cosa molt plaent ser estimat: no hi ha riquesa més certa que l’amistat veritable, ni cap guardià és tan poderós com un amic fidel: lleva del món el sol el qui lleva de la vida l’amistat.”
Joan Lluís Vives (“Invitació a la saviesa”)
