Evangeli Mt 20,20-28
NARRADOR: En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué:
JESÚS: Què demanes?
MARE: Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra.
APÒSTOL 1: Sí, clar, per què els seus fills?
JESÚS: No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?
FILLS: Sí que podem.
JESÚS: És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.
APOSTOL 2: Però per què volen ser més que ningú? Es creuen els millors?…
NARRADOR: Quan els altres deu sentiren tot això s’indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué:
JESÚS: Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.
Dos dels deixebles de Jesús li van demanar ser els més importants, volien tenir el poder i la força.
Llavors Jesús els diu que ell ha vingut a servir i no a ser servit. Que el poder i la influència que volen no és el que tindran.
Senyor,
moltes vegades no t’entenc i et demano coses només per a mi,
coses que no són importants, i després m’adono
que n’hi ha d’altres més importants que són les que hauria de demanar,
no buscar ser el millor, ajudar els altres perquè aconsegueixin coses millors.
Aquest és el veritable tresor.
Juguem
Pinta el dibuix
