Jn 6,41-51
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»
Jesús, se’ns anuncia, se’ns ofereix com a Pa de Vida. Se’ns ofereix … i a les nostres mans està el fet d’acceptar o rebutjar aquesta oferta. Deixar-nos endur per l’atracció pel Pare. Per tal d’acceptar el Pa de Vida cal que tinguem fam de vida. Cal ser inconformistes i saber distingir què és i què no és vida, què és i què no és de Déu…
A fi d’escoltar el Pare cal fer callar tot allò que no és del Pare, i vivim en una vida farcida de sorolls interiors.
Senyor, tinc fam de vida? Tinc fam de tu?
Senyor, sóc capaç de fer callar els meus sorolls personals a fi de deixar-te entrar, per escoltar-te?
Del Salm 33
La paraula del Senyor és sincera,
es manté fidel en tot el que fa.
Estima el dret i la justícia,
la terra és plena del seu amor.
Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en tu!
Pa de Vida…, de quina Vida? Es clar que no ens allargarà ni un dia més la nostra estada en aquesta terra; si de cas, ens canviarà la qualitat i la fondària de cada instant dels nostres dies. Preguntem-nos amb honestedat: –I jo, quina vida vull per a mi? I comparem-la amb l’orientació real amb què vivim. És això el que volies? No creus que l’horitzó pot ser encara molt més ample? Doncs mira: molt més encara que tot el que puguem imaginar tu i jo junts… molt més plena… molt més formosa… molt més… és la Vida de Crist bategant a l’Eucaristia. Allà el pots trobar, esperant-nos per tal de ser menjat, esperant a la porta del teu cor, pacient, ardent com qui sap estimar. I després d’això, la Vida eterna: “Qui mengi aquest pa, viurà per sempre” (Joan 6, 58). –Què més vols?
Fuente: http://www.evangeli.net/dias-liturgicos/IV_179_es.html
