Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XVIII DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Jn 6, 24-35)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Jn 6, 24-35)
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafar-Naüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà el seu blat celestial.» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»
Comentaris:
Comença l’explicació de l’episodi dels pans. Els que havien menjat acudeixen a Jesús, desitjosos de continuar en aquella situació d’èxode, que els assegurava el manteniment, gràcies a l’acció d’un líder, sense esforç propi.
Jesús els explica llavors que no basta trobar solució a la necessitat material, sinó que cal aspirar a la plenitud humana, i això requereix col·laboració de l’home. Per a això, els proposa en primer lloc la diferència entre dues classes d’aliment, que produeixen dues classes de vida, la passatgera i la definitiva. La condició per a obtenir la segona és l’adhesió personal a ell, l’Home segellat pel Pare.
Davant l’exigència d’un prodigi semblant al del mannà, el pa del cel, per a donar-li aquesta adhesió, Jesús repeteix la distinció en altres termes: el mannà no era pa de Déu ni va donar vida definitiva; aquesta la dóna un altre pa que té el seu origen en el Pare, que no cessa de ploure sobre la humanitat, donant-li vida. Aquest pa és Jesús mateix, do continu del Pare als homes, que cal acceptar i menjar per l’adhesió a la seva persona, i que comunica incessantment vida definitiva, que supera la mort. Tal és el designi de Déu.
La perícopa comença amb una escena introductòria: la gent que s’havia quedat en l’altra riba del llac busca a Jesús (6, 22-24). En trobar-ho, aquest els adverteix que la seva cerca és equivocada; els incita a treballar per l’aliment que dura, donant-li adhesió a ell com enviat de Déu (6, 25-29). La multitud, llavors, posa condicions, demanant-li un senyal semblant a la del mannà del desert. És Jesús el veritable mannà, l’aliment que dóna vida al món i satisfà tota necessitat de l’home. El desig d’ells és ineficaç perquè no volen comprometre’s amb Jesús (6, 30-36).
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“Com fer aquest pas d’allò que és «caduc» a allò que és «perdurable i etern?”.
“Creure en Jesús, en la seva Paraula, en els seus signes, en la seva obra, en la seva persona, és el repte permanent que ens planteja l’Eucaristia”
- “Senyor, dona’ns d’aquest pa”
- “Jo dono vida al món”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Senyor, gràcies per oferir-te com a aliment.
Perdona el meu materialisme i el meu interès en valorar més
el que em dones que a Tu mateix.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS
