Evangeli Mc 7,31-37
NARRADOR: En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles.
JESÚS: Qui diuen la gent que sóc jo?
DEIXEBLE 1: Mestre, la gent no ho té gaire clar…: Uns diuen que sou Joan Baptista…
DEIXEBLE 2: D’altres diuen que sou Elies i, encara més estrany, d’altres, que sou algun dels profetes.
NARRADOR: Llavors els preguntà.
JESÚS: I vosaltres, qui dieu que sóc?
NARRADOR: Pere li respon:
PERE: Vós sou el Messies.
JESÚS: Us prohibeixo que ho digueu a ningú.
NARRADOR: I va començar a ensenyar-los, dient:
JESÚS: El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.
NARRADOR: I els ho deia molt clar. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo.
PERE: Mestre, però de què ens estàs parlant?, se t’ha anat el cap? a quina mort et refereixes?
NARRADOR: Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué.
JESÚS: Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.
NARRADOR: Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué.
JESÚS: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.
NEN 1: Mestre, Què vol dir negar-se a si mateix i carregar amb la teva creu?
JESÚS: Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’evangeli, la salvarà.
A vegades, com amb en l’evangeli d’avui, Jesús adverteix als seus seguidors que ell no serà un rei amb poder, amb privilegis, ni terres. Com a Pere no li agradava el que anava a passar, volia canviar els plans a Jesús, per la qual cosa es va emportar una bronca enorme.
Senyor Jesús,
que en el teu infinit amor
ens has estimat,
fins a arribar al sofriment de la Creu.
Ens has estimat,
malgrat la nostra resistència
i la nostra tossuderia
de deixar-nos salvar per tu.
Gràcies, Senyor,
per no abandonar el camí de la Creu
i salvar-me.
Amén.