MC 9, 30-37
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat.»
Jesús vol anar d’incògnit. Com vaig jo per la vida?
Jesús instrueix els deixebles. Jo instrueixo o imposo?
Jesús es fa servidor de tots. Sóc selectiu/va amb qui vull servir?
Jesús fa la voluntat del Pare. Sóc dels que prego dient: «Faci’s la meva voluntat»?
“Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà”. (Pr 22,6)
Als adults, voldria dir-los el següent: Parleu amb els infants, i no simplement als infants. Escolteu el que tenen per dir. Respecteu el seu dret a ser escoltats. Feu per a ells un lloc de justícia en el nostre ordre mundial. Ajudeu-los a ser ells mateixos en la nostra gran família. I, per damunt de tot, deixeu que us ensenyin el que potser vosaltres ja heu oblidat: la comprensió, la tolerància, l’amistat, la pau, la fraternitat, i, sobretot, l’amor.
(Kenneth Kaunda, Presidente de Zambia)
