Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XXVII DIUMENGE DE DURANT L’ANY Cicle B (Mc 10, 2-16)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mc 10, 2-16)
En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l’esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l’home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l’home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.» [La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]
Comentaris:
Acomiadant-se definitivament de Galilea, Jesús continua el seu camí i continua també el seu ensenyament, dirigida ara a un públic més ampli. Els deixebles, no obstant això, continuaran tenint una instrucció addicional en privat. Els fariseus són els qui li proporcionen l’ocasió per a parlar d’un assumpte delicat i compromès: matrimoni i divorci. Sense deixar-se seduir per una casuística banal i sense quedar atrapat en les disputes de les diverses escoles, Jesús situa el debat en el seu veritable horitzó, canalitzant la solució des de la seva arrel: la intenció originària del creador. Des d’aquí no dubte a definir com a adulteri la ruptura d’una relació que ha de concebre’s, no com a simple contracte legal, sinó com una aliança estable, a semblança de la que el mateix Déu ha fet amb el seu poble. D’aquest caràcter d’aliança que posseeix el matrimoni deriva la fidelitat conjugal que Jesús proclama, una fidelitat sostinguda i encoratjada per l’amor, no per la llei. Aquest amor, en referència constant a l’amor de Déu, serà capaç de trobar sempre la llum i la força necessàries per a superar els molts obstacles que al cristià se li presentin en aquesta vida conjugal a través de la qual ha de realitzar el seguiment de Jesús. L’actitud dels fariseus, que s’acosten sempre a Jesús amb intencions retorçades i gestos arrogants, troba el seu contrapunt en l’actitud dels nens, que, sense possibilitat si més no d’accedir per si mateixos fins a Jesús, han de ser presentats per uns altres, i no sense dificultats. Diàfans en la seva mirada, sense res a amagar ni que oferir, sense cap prestigi ni privilegi que defensar, semblants a la mà buida d’un captaire, els nens són per a Jesús no només objecte d’atenció i d’afecte, sinó també models a imitar en la seva actitud per quants anhelin seguir el seu camí i participar del regne de Déu. Sent un do, el regne està reservat no per als «prometeu-vos» que pretenen escalar els cels, sinó per a aquells que -com a nens- confien, s’obren i s’abandonen per complet a la benevolència divina.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“El projecte de Déu és un amor vital, harmònic, lluminós, joiós..”
“No estem sols, el projecte de Déu ens espera en l’altre.”
- “Vingui a nosaltres el teu Regne”
- “El Regne és vida”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Senyor,
et demanem pels homes i dones creients que, enmig del nostre món,
volen ser signes de resposta al mandat que tu ens has donat.
Dóna’ls força per viure segons el teu pla i fes-nos misericordiosos
per acollir les situacions que la vida ens presenta.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2021 Ed. CCS
