Evangeli Mc 12,28b-34
Narrador: En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta:
Lletrat: Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?
Jesús: El primer és aquest: «‘Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces.» El segon és: «‘Estima els altres com a tu mateix.» No hi ha cap altre manament més gran que aquest.
Nen 1: Per què dius dos manaments?
Jesús: No hi ha manament més gran que aquests…i no es poden separar.
Lletrat: Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar.
Jesús: No ets lluny del regne de Déu.
Lletrat: Gràcies, Mestre!
Narrador: I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
Un home es va acostar a Jesús per a demanar-li opinió sobre quin era el manament més important de la Llei de Moisès que havien de complir tots els bons jueus. Molts creien que era descansar el dissabte, com a dia especial dedicat a Yahvè Déu. I Jesús li va respondre: “Estima Déu amb tot el teu cor i el proïsme com a tu mateix. Això és el que Déu desitja, i és el més important en la vida d’un bon jueu”.
Senyor de tot amor,
quan surti per la porta, ensenya’m el meu proïsme.
Mentre miro per la finestra, mostra’m el meu proïsme.
Mentre prego, mostra’m el meu proïsme.
Mostra’m el meu proïsme.
I després deixa’m estimar-los
en la seva alegria i en les seves penes,
deixa’m estimar-los
amb tot l’amor com el que tu m’estimes.
Miro cap amunt ara, Senyor.
Mostra’m el meu proïsme.
Juguem
Pinta el dibuix
