Evangeli Lc 6, 17.20-26
Lluc: En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles
Jesús: Feliços els pobres: el regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes.
Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes.
Jesús deia coses tan importants i parlava al cor de tal manera que, molts, es reunien al seu costat per escoltar-lo. Les seves paraules eren noves, i la seva manera de parlar era tan original que resultava convèncer molts dels que l’escoltaven. Deia, per exemple: Sereu feliços si no feu dels diners el més important per viure. Desitgeu molt (això és tenir fam i set) la justícia i la pau. Que el vostre cor sigui tan sensible com per plorar amb els que pateixen. No tingueu por als que us puguin amenaçar per ser amics meus.
Benaurats són aquells
que s’aixequen contents cada matí,
Agraïts simplement per viure un nou dia,
nostre camí cap a Tu, oh Déu,
Jugem
Pinta el dibuix
