LC 15,1-3.11-32
Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren:
Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?
Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.
Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?
Ella va respondre: Ningú, Senyor.
Jesús digué: Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
Jesús i el seu missatge comencen a molestar, sobretot als que viuen instal·lats còmodament en la vida. És per això que qualsevol excusa és bona per fer-lo quedar malament. I la ocasió se’ls presenta a través d’una dona sorpresa en adulteri. Davant d’un fet tan evident i tan clarament condemnat per la llei, com reaccionarà Jesús? S’atrevirà a portar la contrària al mateix Moisès? O es veurà obligat a renunciar als seus ideals de germanor universal? La dona aquí importa poc, el que interessa als fariseus i mestres de la Llei és deixar en evidència a Jesús davant del poble.
I Jesús es posa a escriure a terra, com si la cosa no anés amb ell. De fet, contesta amb la indiferència aquells que no el volen escoltar. Davant la insistència Jesús respon amb la famosa frase de tirar la primera pedra. No és tant una expressió per buscar culpables, sinó un fer-nos notar que tots som còmplices del pecat de l’adúltera i, anant més enllà, tots som còmplices del pecat del món. Encara que ens vulguem escapar formem part del nostre món, un món estructuralment injust i en el qual nosaltres hi participem, quan anteposem el nostre propi benefici i interès a l’interès d’aquells que més ho necessiten.
La proposta de Jesús, un cop més, ens recorda que el més important és la persona. Tot i no aprovar el que aquesta ha fet («ves i no pequis més»), és capaç de perdonar i ens convida a fer el mateix, sobretot perquè nosaltres també tenim motius suficients per a demanar perdó.
¿Quina és la meva actitud davant les injustícies del món? ¿Buscar culpables? ¿Assumir la meva part de culpa?…
Pensa en totes aquelles persones que et trobes en la vida i que, com la dona adúltera, necessiten una paraula de compassió més que de condemna. Prega per ella
Respondrem: «Desperteu, Senyor, la nostra solidaritat i la nostra esperança»
– Perquè tinguem un cor misericordiós amb tots els que pateixen…
– Perquè sentim com a propi les alegries i tristeses dels homes i dones que ens envolten…
– Perquè siguem especialment sensibles al dolor i patiment dels més pobres…
– Perquè la nostra vida sigui consol de tots els que es trobin amb nosaltres en el camí de la vida…
– Perquè tinguem clars els nostres valors i les nostres opcions fonamentals segons l’evangeli…
“Yo soy tú” – Eros Ramazzotti
http://www.youtube.com/watch?v=EPNBfl4HRTI
Letra de la canción:
Todos nacen de una madre,
es el mundo una ciudad,
un abrazo es como el agua,
es una necesidad.
El egoísmo es la distancia,
como un río entre tú y yo.
El amor nos da más miedo
que la guerra que tú harás,
divididos por colores,
tú me reconocerás
sin un nombre ni apellido,
yo soy tú.
Cuando esperas que llueva para llorar,
cuando has hecho ya todo lo que hay que hacer,
pero no llegó a bastar,
si ves la tormenta nublar el azul,
tú caminas solo, pero
yo soy tú.
A pesar de la evidencia
y de la falsa verdad,
aquí resiste la esperanza
de que algo cambiará.
No levantes la bandera,
yo soy tú.
Cuando esperas que llueva para llorar,
cuando sabes que tienes que decidir,
pero no decides tú,
si hay un huracán que rompe el cielo azul,
tú caminas solo, pero
yo soy tú.
No tengo nada que enseñarte,
te hablo como si hablase conmigo mismo.
He tomado solo otro camino,
pero he llegado aquí como tú,
que tienes que luchar cada día para ser mejor,
para tener el coraje de mirarte al espejo y verte reflejado.
A veces te parece que sostienes el cielo,
y que bajo ese peso no hay nadie,
pero mira afuera, hay un mundo maravilloso,
todo es justo, todo está equivocado,
todos somos más parecidos de lo que creemos.
Dame tu mano.
Let´s play to kill violence,
be the change and give the world a better change,
we forget that shit turns into flowers,
we forget that wood turns into violins.
Yo soy tú.
Couldn´t we just play and forget the sorrow,
you don´t need to beat your fellow man hollow.
All I know is life´s something you borrow,
throw yourself into the flow I will follow.
Cuando esperas que llueva para llorar,
I just want you to play,
cuando has hecho ya todo lo que hay que hacer,
tell me, how do you play?
Yo soy tú.
Baby, say that we can.
Tú caminas solo, pero
yo soy tú.
Todos tenemos una razón, todos,
y nunca estamos solos si no queremos,
Yo soy tú.
Y somos más parecidos de lo que creemos.
Dame tu mano.
