Evangeli Jn 21, 3-19
Narrador: En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més.
Simón: Me’n vaig a pescar.
Tomás: Nosaltres també hi venim.
Deixebles: Nosaltres també anem amb tu.
Narrador: Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren:
Jesús: Nois, heu pescat alguna cosa?
Deixebles: Res.
Jesús: Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.
Deixeble 1: Portem tota la nit i no hem pescat ni un peix.
Deixeble 2: Per què hem de fer-li cas? Vol riure’s de nosaltres. No li fem cas.
Simón: Una vegada el Mestre ens va fer una invitació semblant.
Deixeble 2: Proveu no costa res. Tirem-la a veure què passa.
Deixebles: Vingui, llença-la.
Deixeble 1: Quant pesa! Estireu, estireu fort la xarxa!
Deixeble 2: Simón, És el Senyor.
Simón: Com? És veritat!
Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.
Jesús: Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?
Simón: Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.
Jesús: Pastura els meus anyells.
Narrador: Per segona vegada li diu Jesús.
Jesús: Simó, fill de Joan, m’estimes?
Simón: Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.
Jesús: Pastura les meves ovelles. Vine amb mi.
L’evangeli d’aquest diumenge ens continua demostrant que la relació de Jesús ressuscitat amb els seus amics en molt bonica. Ell no és algú que va viure amb ells sinó ALGÚ QUE ESTÀ amb ells. Aquesta presència activa de Jesús els ajuda a tirar les xarxes en el lloc que ell els diu; els anima a no donar-se per vençuts malgrat no haver tingut resultats en algun dels seus esforços, i a prendre l’aliment que el mateix Jesús els ofereix en acabar de pescar. I com Pere el va negar tres vegades, li pregunta també tres vegades si l’estima, i espera que li respongui -Pere, m’estimes? -Sí, Jesús, tu saps que t’estimo. Cal fer com Jesús: crear situacions favorables perquè les persones ens diguem, de veritat, que ens volem.
Senyor, tu ho saps tot, tu saps que t’estimo.
Saps que moltes vegades no ho he demostrat,
però també coneixes el meu desig d’estimar-te.
Fes-me estimar-te.
Així podré parlar als meus amics de Tu
et descobriré pròxim en cada pas de la meva vida.
Juguem
Pinta el dibuix
