Jn 10, 27-30
En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»
En l’evangeli d’avui; Jesús se’ns presenta com a Bon Pastor. Veritablement és una imatge que li escau força bé, doncs al llarg de la seva vida, Jesús ha actuat com a bon pastor: coneix a les persones, les defensa, no vol que ninguna es perdi, fins i tot dóna la vida per ells.
En l’evangeli trobem una sèrie d’afirmacions bàsiques: jo les conec, jo els dono la vida eterna, i ningú no me les arrencarà de les mans. Paraules que parlen de proximitat i entrega total. La vida que dóna Déu, a Jesús, ell ens la comunica a nosaltres.
Allò que el Pare m’ha donat val més que tot. Que bonic sentir en un diumenge de Pasqua aquestes paraules. Nosaltres som de Jesús i ell ens prefereix, ens estima per sobre de tot.
Avui podríem valorar si som bones ovelles, bons deixebles de Crist, si el coneixem, si l’escoltem, si el seguim.
Coneixem a Jesús, ens deixem conèixer per Ell?
Ens deixem conèixer pels altres?
Ens preocupem de les persones que ens envolten?
Com ens sentim sent el valor més preuat de Jesús?
Del Salm 13
Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m’assec i quan m’aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.
Una ovella va descobrir un forat en una tanca i es va escapolir a través d’ella. Estava feliç d’haver escapat. Va caminar durant molt de temps però al final es va desorientar.
Aleshores es va adonar que el llop la perseguia. Va començar a córrer i córrer…però el llop la continuava perseguint. Fins que va arribar el pastor, la va salvar i la va conduir de nou, amb tota l’estimació, a la cleda .
Encara que tothom li insistia en el contrari, el pastor es va negar a reparar el forat de la tanca.
