Jn 13, 31-33A.34-35
Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat. »Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»
Les nostres comunitats, i les nostres persones, no poden ser alienes al conflicte, no sempre seran basses d’oli. Fins i tot a vegades el conflicte és necessari… Però no ens hi podem quedar estancats. En un món farcit d’egoisme, d’enveges, de rancúnies i d’odis, la comunitat cristiana està cridada a ser testimoni d’una realitat nova i diferent: el testimonio de l’amor, i un amor semblant al de Jesús. Aquest serà el senyal de la nostra identitat.
A l’evangeli d’aquest diumenge, unes poques paraules del gran discurs de comiat de Jesús. Poques, però essencials, perquè Jesús ens hi indica clarament en què ens hem de distingir els seus seguidors i seguidores: no en la forma de vestir, ni tan sols en la forma de pregar, sinó en la forma d’estimar. I ja sabem quina és: tal com Ell va estimar. Si això no ens dóna en les nostres vides i en la vida de les nostres comunitats, tota la resta pot ser temps perdut.
– Us dono un manament nou: ¿He posat l’Amor en el centre de la meva vida? ¿Tinc consciència que aquest és, realment, «el manament», la veritable tasca de l’ésser humà i del cristià?
– Tal com jo us he estimat: ¿Tinc Jesús com a model i com a mesura a aconseguir en el meu procés en l’amor? ¿Com ho vaig fent realitat en la meva vida? ¿En què hauria d’avançar?
Senyor, ensenya’m a estimar… Concedeix-me el do de l’Amor,
d’un Amor amb majúscula, com el teu…
És temptador pensar només en mi;
és agraït i relativament fàcil estimar només a qui m’estima,
a qui em cau bé…
Però he tingut la sort de trobar-me amb Tu i de voler-te seguir…
i Tu em demanes més.
Estimar igual que tu vas estimar no sempre em resulta senzill ni còmode,
perquè em compromet, perquè em fa canviar els esquemes,
perquè em fa sortir de la ruta que m’he marcat,
perquè em deixa amb la inseguretat de si el meu amor tindrà resposta.
Per això, perquè només amb les meves forces i amb la meva voluntat no puc aconseguir-ho,
et demano que em concedeixis el do de l’Amor. Del teu Amor.
La gent parla de l’amor
com si es tractés d’alguna cosa que pots donar,
igual que un ram de flors
(quelcom que descarregues davant teu,
un objecte inútil que fa bona olor).
L’amor és una força motivadora:
et capacita per donar força,
poder i llibertat a una altra persona.
No és un resultat; és una causa.
No és un producte; és ell el que produeix.
És una força:
igual que els diners, que el vapor o que l’electricitat.
I és quelcom sense valor,
si no és que dónes quelcom, gràcies a ell.
Anne Morrow Lindberg
