Jn 13, 31-33A.34-35
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»
Jesús ens parla de l’estimació, de l’Esperit i de la pau. Només sabrem transmetre estimació si coneixem i seguim la paraula que ens va deixar Jesús i com Ell ens va dir i nosaltres diem a diari és la paraula de Déu.
Coneixo bé la paraula de Déu?
M’aturo a pensar el que a mi em diu la paraula? o em conformosol en que m’ho donin interpretat?
Jesús ens diu a continuació que a l’hora d’estimar no estem sols: l’Esperit de Déu és amb i en nosaltres i en tot allò on s’amaga la presencia de Déu: la natura, les persones, els esdeveniments…
Sóc capaç de copsar l’Esperit de Déu en mi? En què, en quines ocasions…
I per últim ens parla de pau. Ens deixa i ens dona la seva pau , la dels cors asserenats i sense por . Aquella pau que ens fa estar feliços i contents, aquella pau que es llegeix en les nostres actituds, en el nostre rostre, en el to de la veu, en les rialles o somriures que regalem als altres.
En quines actituds concretes noto que sóc expressió de Déu?
Acollint l’Esperit
Manuel Regal
Em dones el teu Esperit, Pare.
On jo poso paraules,
Tu hi poses el teu Esperit
On jo poso discursos elevats
Tu hi poses el teu Esperit.
Quan sóc feble,
Tu hi poses el teu Esperit
Quan camino inquiet,
Tu hi poses el teu Esperit.
Quan camino angoixat,
Tu hi poses el teu Esperit.
Quan la meva paraules no té brillantor,
Tu hi poses el teu Esperit.
Quan no domino les tècniques,
Tu hi poses el teu Esperit.
M’emboliques tot sencer
Amb el poder del teu Esperit.
Ell m’ensenya el teu projecte misteriós i secret
Ell m’ensenya a Jesucrist, crucificat,
Ell em dóna el pensament de Jesús.
Per a mi,
Per a la meva tasca en la comunitat,
Per a la meva tasca en el món,
Tu em dones el teu Esperit, Pare.
Esperit Sant, què vol dir?
Per a mi és la vida de Jesús que ha quedat en el món. Jesús és un home històric, però alhora és la presència de Déu en el món. I ens ha deixat el seu Esperit que està en tota persona humana d’alguna manera present. Allà on una persona estima o espera o està contenta, mentre hi hagi persones felices en el món, tot i que el món sigui com és, es una prova de la presència de l’Esperit diví en el món.
Entrevista a Cristina Kaufmann