Evangeli Lc 10,1-12.17-29
Narrador: En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia:
Jesús: Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los.
Deixeble 1: Mestre per què ens envies de dos en dos?
Jesús: Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí.
Deixeble 2: Què ens vols dir? Potser hem d’anar sense res?
Jesús: Quan entreu en una casa digueu primer:: “Pau en aquesta casa”.
Deixeble 1: Senyor, pensaran que som uns aprofitats.
Jesús: Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres.
Deixeble 2: I si no estem a gust en aquesta casa, què fem?
Jesús: Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Deixeble 1: Mestre i què és el que hem de fer?
Jesús: Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre.
Poseu-vos en camí! -diu Jesús als seus amics-. Us envio com a anyells enmig de llops, perquè sigueu missatgers de pau i bondat. En qualsevol lloc que us trobeu sigueu amables, cureu malalts i anuncieu que el Regne de Déu és a prop. Per al camí de la vida no porteu molt equipatge. Al contrari, vestiu-vos d’una enorme senzillesa, perquè si ompliu de coses el cor us faltarà lloc, en el cor, per a les persones.
“.
Senyor,
Tu que vas enviar
al món dels homes al teu Fill,
no deixis que s’apagui en les nostres ànimes
la llum esplendorosa del teu Esperit.