Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XIV Diumenge de durant l’any Cicle C (Lc 10-12.17-20)
PREGÀRIA
Envia sobre nosaltres, Senyor, el teu Esperit Sant:
que disposi el nostre cor per escoltar la teva Paraula;
que ens concedeixi trobar-te en ella;
i que faci que aquesta Paraula esdevingui vida en les nostres persones
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Lc 10-12.17-20)
En aquell temps, el Senyor en designà encara setanta-dos, i els envià que s’avancessin de dos en dos cap a cada poble i a cada lloc on ell mateix havia d’anar. Els deia: «Hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los. Aneu. Us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa digueu primer: Pau en aquesta casa. Si hi viu un home de pau, la pau que li desitgeu reposarà en ell; si no, retornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa i compartiu allò que tinguin per menjar i beure: els treballadors bé es mereixen el seu jornal. No aneu de casa en casa. Si en un poble us reben bé, mengeu el que us posin a taula, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent d’aquell lloc: El regne de Déu és a prop vostre.
[Però si en un poble no us volen rebre, sortiu als carrers i digueu: Fins la pols d’aquest poble que se’ns ha posat als peus, us la deixem. Però sapigueu això: El regne de Déu és a prop. Us asseguro que quan vingui el gran dia, la sort de Sodoma serà més suportable que la d’aquell poble.» Els setanta-dos tornaren tots contents i deien: «Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del vostre nom.» Jesús els digué: «Sí, jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. Us he donat poder de trepitjar les serps i els escorpins i totes les forces de l’enemic: res no us podrà fer mal. Però no us alegreu que els esperits se sotmetin a vosaltres; alegreu-vos que els vostres noms estiguin escrits en el cel.»]
Comentaris:
De nou, com en Lc 9, 1-6, Lluc ens parla d’una missió dels deixebles. En aquest cas són més nombrosos. El seu número al·ludeix a Gn 10, segons la versió grega de l’Antic Testament, on setanta-dos és el número de les nacions paganes. Si bé Lluc sap que la missió universal no començarà fins al cap de Pasqua (Hch 1, 8), la presència simbòlica del número setanta-dues mostra la seva prefiguració en la vida de Jesús, encara que realitzada pels seus deixebles. El camí cap a Jerusalem es converteix en model per al camí de l’església futura. El fet d’enviar als seus deixebles de dos en dos és perquè el seu testimoni tingui el valor jurídic que demanava la llei (Dt 1,7 6; 19 15).
Lluc ja havia parlat de les exigències de pobresa amb les quals havia de ser duta a terme la missió (Lc 9, 3). L’estil de l’evangelització és sempre el mateix per a ell. No obstant això aquí afegeix tres trets que corresponen als canvis que introdueix en la vida humana l’arribada del regne. D’una banda; no hagin de saludar a ningú en el camí (Lc 10, 4). La urgència de la missió no permet detenir-se en la complexitat de la cortesia oriental. Aquesta mateixa proximitat del regne apareix en Lc 10, 9. És una proximitat que potser tenia la seva realització, en la predicació de Jesús, en el moment de l’arribada a Jerusalem (Lc 9, 51). S’insisteix també en la proximitat de la salvació definitiva a través de la idea de les messes. Anunciada per Joan el baptista (Lc 3, 16-17), en continuïtat amb la predicació profètica de l’Antic Testament (Is 33 11; 41 15-16; Jr 13 24; 51 2.33; Am 9 9; Jl 4 13); l’època de les messes ha arribat amb la predicació de Jesús. A aquesta tasca són associats els deixebles de tots els temps. Però la missió no serà fàcil. Llavors i ara les dificultats sorgeixen (Hch 20, 29; Jn 10, 12), si es vol ser fidel a les exigències de l’evangeli de Jesús.
Al costat de l’enviament dels setanta-dos, símbol de la missió als gentils, Lc 10, 12-15 ens transmet uns contra les ciutats de Galilea que han refusat reconèixer els signes de Jesús. Contrasten aquestes paraules amb els propòsits de Jesús sobre les ciutats de Samaria (Lc 9, 49-56). Però no hem de veure en elles una maledicció, sinó una simple constatació, expressada en un llenguatge oriental i solemne, del fet del rebuig a Jesús per les ciutats de Galilea.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“L’apòstol de la Bona Notícia no apareix acaparant honors, ni col·leccionant llocs privilegiats,”.
” La missió evangelitzadora adopta la pobresa, la senzillesa i la proximitat amb els petits com a signe essencial”
- » Vingui a nosaltres el vostre Regne «
- » Pau a vosaltres»
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Si m’envies, Senyor, dóna’m companys de missió:
ells i l’Evangeli seran els meus vens i el meu viàtic.
Fer el que tu em manis serà el meu major goig.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Vine, Esperit Sant,
il·lumina el meu cor per tal que pugui entendre la Paraula,
conèixer més Jesús
i fer que en la meva vida camini amb criteris evangèlics.
Font Evangelio al dia (Editorial CCS)
