LC 14,25-33
Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:
– Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.
¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell dient: «Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.»
O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny.
Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.
El que Jesús està demanant al deixeble no és trencar amb la família; el que li demana és una disponibilitat total i absoluta. Jesús enuncia de manera incisiva el principi de la disponibilitat. No ens demana només que complim amb els manaments, que siguem bones persones… Ens demana que estiguem disponibles, tot i saber el risc que pot suposar seguir-lo (la creu). Aquesta disponibilitat també passa per renunciar a tot allò que ens impedeix seguir-lo amb llibertat. Són paraules “fortes”, les que llegim en aquest evangeli; i paraules que no són fàcils d’oblidar. Però ens inspira confiança el testimoni de tants cristians i de tantes cristianes, que han experimentat la felicitat d’haver seguit amb llibertat la crida de Jesús i d’haver-s’ho jugat tot pel Regne. Ningú que ha seguit Jesús de veritat no s’ha sentit defraudat. Perquè el Regne paga la pena, és font de goig per a qui l’acull.
Quines conseqüències concretes suposen aquestes paraules per a la meva vida?
Del Salm 31
Senyor, Tu em dius: “Jo mateix t’instruiré, t’ensenyaré el camí que has de seguir; t’aconsellaré, els meus ulls vetllaran per tu”.
Les teves paraules m’asserenen i em donen força a seguir endavant.
Gràcies, Senyor!
Pr 11,2
Ser lliure, ser capaç
de posar-me dempeus
i abandonar-ho tot sense mirar enrere.
Dir “sí”.
Si pogués créixer…
en fermesa, en senzillesa, en pau, en amor.
Dag Hammarksjold