Evangeli Lc 12, 13-24
Narrador: En aquell temps va dir un del públic a Jesús:
Jove: Mestre, digues-li al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.
Narrador: Jesús li va contestar:
Jesús: Qui m’ha fet jutge o mediador entre vosaltres
Narrador: Jesús es va dirigir a la gent i els va dir:
Jesús: Mireu; guardeu-vos de tota classe de cobdícia. Perquè encara que un vagi sobrat, la seva vida no depèn dels seus béns.
Narrador: A continuació perquè comprenguessin millor les coses, els explicà una paràbola.
Jesús: Un home ric va tenir una gran collita. I va començar a fer càlculs. Què faré? No tinc on guardar la collita. I es va dir:
Home ric: Faré el següent: tiraré a terra els graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el gra i la resta de la meva collita. I em diré a mi mateix: «Home, tens béns acumulats per molts anys: reposa, menja, beu, diverteix-te».
Jesús: Però Déu li va dir: «Insensat, aquesta nit et reclamaran la vida. El que has acumulat, de qui serà?”
Així serà el que acumula tresors per a ell i no és ric davant de Déu.
Avui Jesús parla als seus amics dels diners, i els diu que tinguin molta cura amb ells. No tingueu el cor amarrat ni als diners ni a les coses!, perquè la vida no depèn dels diners ni de tenir emmagatzemat molt per estar tranquils. I els va posar com a exemple el d’un senyor que es va dedicar de ple a emmagatzemar riqueses i collites pensant que estaria segur per sempre. Però es va morir de sobte. De què li va servir tanta obstinació? De res. Per això Jesús diu als seus amics que l’important és ser ric davant Déu, i això s’aconsegueix a força de compartir amb alegria, i no viure lligat als diners.
Senyor, vull treure del meu cor
tota cobdícia, tota ambició.
Vull entendre que Tu
ets el meu major i el meu únic tresor.
De la mateixa manera que Tu,
vull ajudar a organitzar la meva vida,
la de la meva família, perquè no em quedi
esclavitzat pels diners ni per les coses.
Juguem
Pinta el dibuix
