LC 15,1-32
En aquell temps, veient que tots els cobradors d’impostos i els altres pecadors s’acostaven a Jesús per escoltar-lo, els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven entre ells i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.» Jesús els proposà aquesta paràbola: «¿Qui de vosaltres, si tenia cent ovelles i en perdia una, no deixaria en el desert les noranta-nou i aniria a buscar la perduda fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, ¿oi que se la posaria tot content a les espatlles i, arribant a casa, convidaria els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho: he trobat l’ovella que havia perdut”? Us asseguro que al cel hi haurà també més alegria per un sol pecador convertit que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se. »I si una dona tenia deu monedes de plata i en perdia una, ¿no encendria el llum i escombraria la casa i la buscaria amb tot l’interès fins que la trobés? I quan l’hagués trobada, oi que convidaria les amigues i les veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho: he trobat la moneda que havia perdut”? Us asseguro que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador convertit.» [I també els digué: «Un home tenia dos fills. Un dia el més jove digué al pare: “Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca.” Ell els repartí els seus béns. Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, se n’anà cap a un país llunyà i, un cop allà, dilapidà els seus béns portant una vida dissoluta. Quan ho hagué malgastat tot vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es llogà a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. Llavors reflexionà dintre seu: “Quants treballadors del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu; pren-me entre els teus treballadors.” I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El seu fill li digué: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu.” Però el pare digué als criats: “Porteu de pressa el vestit millor i vestiu-lo, poseu-li un anell i calçat, porteu el vedell gras per celebrar-ho, mateu-lo i mengem, perquè aquest fill meu, que ja donava per mort, ha tornat viu; ja el donava per perdut i l’hem retrobat.” I es posaren a celebrar-ho.» Mentrestant el fill gran tornà del camp. Quan s’acostava a casa sentí músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué: “Ha tornat el teu germà. El teu pare, content d’haver-lo recobrat amb bona salut, ha fet matar el vedell gras.” El germà gran s’indignà i no volia entrar. Llavors sortí el pare i el pregava. Però ell li respongué: “He passat tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai ni un sol dels teus manaments, i no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics; i ara que torna aquest fill teu després de consumir els teus béns amb dones públiques, fas matar el vedell gras?” El pare li contestà: “Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que jo tinc és teu. Però ara hem d’alegrar-nos i fer festa, perquè aquest germà teu, que ja donàvem per mort, ha tornat viu; ja el donàvem per perdut i l’hem retrobat”.»]
És important saber com és el Déu en qui creiem, però més important encara és saber com és el Déu en qui va creure Jesús, com és el Déu que Ell ens va manifestar. Jesús ens parlava de Déu, no només amb paraules, sinó també amb el que feia. Avui Jesús ens explica unes paràboles que ens parlen de Déu, però que neixen d’una actitud de Jesús. I ell ens diu que davant dels germans menyspreats podem actuar de dues maneres diferents: igual que Déu -que és també la manera com actua Jesús, que “menja amb ells”-, o igual que els jueus “religiosos”, els “bons”, els purs, que no veuen bé aquesta actitud de Jesús.
I la meva actitud?
Què hi ha en el meu cor de fill pròdig… que fuig del Pare, que malgasta l’herència que ha rebut gratuïtament? Quan em comporto com ell?
Què hi ha en mi de fill més gran que es creu millor, amb més drets, irreprotxable, despectiu cap als altres germans? Quan em comporto com ell?
Què hi ha en mi que evoqui les actituds del Pare (misericòrdia, acollida incondicional, perdó…)?
Davant de l’actitud del Pare, que em perdona, que m’acull, que m’abraça… Quins passos vull fer jo cap a Ell? I quins passos he de fer cap als altres, seguint l’exemple del Pare?
Vine, Jesús, busca’m,
busca l’ovella perduda.
Vine, pastor.
Deixa les noranta-nou
i busca la que s’ha perdut.
Vine cap a mi.
Estic lluny.
M’amenaça la batuda dels llops.
Busca’m,
troba’m,
acull-me,
emporta’m.
Pots trobar aquell que busques,
prendre’l en braços i emportar-te’l.
Vine i emporta-te’m,
sobre les teves petjades.
Vine Tu mateix.
Hi haurà alliberament a la terra
i alegria en el cel.
(Sant Ambrosi)
A Déu se li han donat molts noms
com ara motor immòbil, energia eterna,
intel·ligència suprema, essència de la vida…
La llista no té fi.
Però Jesús ens diu:
Si voleu saber qui és Déu,
dintre de la vostra capacitat humana per conèixer-lo,
seguiu el meu exemple i digueu-li, simplement, Pare.
(James F. Colaianni)
