Evangeli LC 15, 1-32
Narrador: Un home tenia dos fills; el més jove digué al seu pare:
Fill menor: Pare, dóna’m la part que em toca de la fortuna.
Narrador: El pare els va repartir els béns als dos.
Pocs dies després, el més jove arreplegà tot el que tenia, va emigrar a un país llunyà, i allí va malbaratar la seva fortuna vivint perdudament
Nen 1: No entenc l’actitud d’aquest fill. S’ha comportat com un mal fill.
Narrador: Quan ho havia gastat tot, va venir per aquella terra una gran fam, i començà a passar necessitat.
Nen 2: Li va estar bé per malgastar les coses.
Narrador: Aleshores va anar, i tant va insistir a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs; i ningú li donava de menjar. Llavors reflexionà, i es va dir:
Fill menor: Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres, i aquí jo m’estic morint de gana. Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu: pren-me entre els teus treballadors i tracta’m com un d’ells.
Nen 1: Sembla mentida… Com diu el refrany: «només ens en recordem de santa Bàrbara quan trona».
Narrador: Es va posar en camí cap a casa del seu pare. Encara era lluny, el seu pare el va veure i es commogué i, començant a córrer, se li va tirar al coll i el besà.
Fill menor: Pare, he pecat contra el cel i contra tu; ja no mereixo que em diguin fill teu.
Pare: Porteu de pressa el vestit millor; poseu-li un anell a la mà i sandàlies als peus; porteu el vedell gras i mateu-lo; celebrem un banquet, perquè aquest fill meu era mort, ha tornat viu; estava perdut i l’hem trobat.
Narrador: I van començar el banquet. El seu fill gran era al camp.
Quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball, i cridà un dels criats per preguntar què passava.
Mosso: Ha tornat el teu germà; i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l’ha recobrat amb salut.
Narrador: Ell es va indignar i es negava a entrar, però el seu pare va sortir i el pregava. I ell enfadat va dir al seu pare:
Fill major: Mira: en tants anys al teu servei, sense haver desobeït mai una ordre teva, a mi no m’has donat un cabrit per fer festa amb els meus amics; i quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb tonteries, fas matar el vedell gras.
Pare: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el meu és teu: hauries d’ alegrar-te, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat viu; estava perdut i l’hem trobat.
Així de gran és la joia que Déu sent quan venim davant seu penedits. Al cel hi ha festa cada vegada que algú es penedeix pel que ha fet malament! Déu és un pare amorós que espera pacientment que ens adonem dels nostres errors i reconeguem que el necessitem a les nostres vides. Ell ens espera amb els braços oberts. Ens rep, ens perdona, ens restaura com a fills seus i omple la nostra vida amb el seu perdó i el seu amor.
Senyor,
et demano perdó per totes les coses que he fet malament
i pel mal que he causat.
Ajuda’m a millorar per poder estar cada
dia més a prop teu.
Juguem
Pinta el dibuix
