Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
XXV Diumenge de Duran L’any Cicle C (LC 16,1-13)
PREGÀRIA
Envia sobre nosaltres, Senyor, el teu Esperit Sant:
que disposi el nostre cor per escoltar la teva Paraula;
que ens concedeixi trobar-te en ella;
i que faci que aquesta Paraula esdevingui vida en les nostres persones.
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (LC 16,1-13)
Jesús ja no es dirigeix als fariseus, com va fer en les paràboles anteriors, sinó directament als seus deixebles i, a través d’ells, als creients de tots els temps. La paràbola de l’administrador injust (Lc 16, 1-8) ens pot semblar estranya perquè lloa la sagacitat d’un home deshonest. Però en altres paràboles tenim també personatges que no brillen precisament per la seva honestedat: recordem al jutge injust (Lc 18, 18). Per descomptat aquesta paràbola no ens convida a malversar els béns, sinó a ser sagaços, o cosa que és el mateix, a fer-nos amics utilitzant els béns d’aquest món per a posar-los al servei dels més necessitats. És un tema molt volgut per Lucas, que respon probablement a problemes i necessitats de la seva comunitat.
La paràbola va seguida d’una sèrie de textos sobre l’ús dels diners (Lc 16, 9-13) en els quals es descriu als homes com a administradors dels béns temporals. Si sabem utilitzar-los, tenint en compte les exigències evangèliques, serem dignes de rebre el veritable bé quan ens trobem definitivament amb el Senyor ressuscitat. El text acaba amb una afirmació en la qual el verb servir ha de ser interpretat en els dos casos de manera radicalment diferent. Servir a Déu és una dependència que ens fa lliures per a servir als més necessitats, mentre que servir als diners és una esclavitud que aixafa a la persona i perverteix les nostres relacions amb Déu i amb els altres, com ens descriu la paràbola del ric i Lázaro (Lc 16, 14-18).
Comentaris:
Jesús ja no es dirigeix als fariseus, com va fer en les paràboles anteriors, sinó directament als seus deixebles i, a través d’ells, als creients de tots els temps. La paràbola de l’administrador injust (Lc 16, 1-8) ens pot semblar estranya perquè lloa la sagacitat d’un home deshonest. Però en altres paràboles tenim també personatges que no brillen precisament per la seva honestedat: recordem al jutge injust (Lc 18, 18). Per descomptat aquesta paràbola no ens convida a malversar els béns, sinó a ser sagaços, o cosa que és el mateix, a fer-nos amics utilitzant els béns d’aquest món per a posar-los al servei dels més necessitats. És un tema molt estimat per Lluc, que respon probablement a problemes i necessitats de la seva comunitat.
La paràbola va seguida d’una sèrie de textos sobre l’ús dels diners (Lc 16, 9-13) en els quals es descriu als homes com a administradors dels béns temporals. Si sabem utilitzar-los, tenint en compte les exigències evangèliques, serem dignes de rebre el veritable bé quan ens trobem definitivament amb el Senyor ressuscitat. El text acaba amb una afirmació en la qual el verb servir ha de ser interpretat en els dos casos de manera radicalment diferent. Servir a Déu és una dependència que ens fa lliures per a servir als més necessitats, mentre que servir als diners és una esclavitud que aixafa a la persona i perverteix les nostres relacions amb Déu i amb els altres, com ens descriu la paràbola del ric i Lázaro (Lc 16, 14-18).
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
» Fiem-nos del petit, del necessitós, del feble, del necessitat… ell és portador d’un «gran bé «
» Qui us confiarà el que és vostre?, «el nostre», l’amor no ens el pot retornar, «confiar», més que un cor agraït… »
- “Déu és amor”.
- ”Déu és fraternitat”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
A vegades no t’entenc bé del tot, Senyor,
Com lloes a qui amb els teus béns es procura ara
amics que li donin suport per a quan no puguin disposar més d’ells?
T’importa més la previsió interessada que una justa gestió?
O el que vols és que, bé o no tant, em prepari per al que ve després?
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Vine, Esperit Sant,
il·lumina el meu cor per tal que pugui entendre la Paraula,
conèixer més Jesús
i fer que en la meva vida camini amb criteris evangèlics.
Fuente Oración: Evangelio al dia 2022 Ed. CCS
