Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
Baptisme del Senyor Cicle A (Mt 3,13-17)
PREGÀRIA
Senyor,
envia’m a l’Esperit Sant perquè em doni
un cor capaç d’escoltar, d’acollir i que em
concedeixi trobar-te en la Paraula que vaig a llegir;
i que faci que aquesta Paraula es converteixi
en vida en la meva persona.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Mt 3,13-17)
En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»
Comentaris :
Per a Mateu el baptisme de Jesús és el moment més important de l’activitat de Joan, i la manifestació oberta de Jesús com a Fill de Déu. El passatge té dues parts: el diàleg entre Joan i Jesús, i la manifestació d’aquest últim com a Fill de Déu.
La segona pertany a la tradició comuna dels evangelis, però la primera només es troba en Mateu.
En el context del passatge anterior (Mt 3,1-12), resulta sorprenent l’actitud de Jesús, i coherents les paraules de Joan: sóc jo el qui necessito que tu em bategis. El diàleg entre tots dos aclareix que el baptisme de Jesús enmig de l’Israel penedit és un pas necessari perquè es compleixi el designi salvador de Déu. Les paraules de Jesús: convé que complim el que Déu ha disposat expressen bé la seva adhesió al projecte del Pare, que recorren Getsemaní, i després fins a la creu, en un lliurament constant de la pròpia vida. La identitat de Jesús queda clara en els successos que segueixen al seu baptisme: s’obren els cels i descendeix l’Esperit de Déu per fer-hi una nova creació (Gn 1, 2). És el mateix Esperit que va actuar en el seu naixement (Mt 12, 28), i que l’acompanyarà durant tota la seva vida (Mt 1,18-25). Finalment, la veu celeste declara que Jesús és el Fill de Déu, i ho fa amb una fórmula presa d’un dels càntics del servent sofrent (Is 42,1), per no donar lloc a equívocs: Jesús és el Fill de Déu; en les seves paraules i les seves accions escoltem i veiem Déu, però ell encarnarà la figura del servent sofrent, no la d’un Messies triomfalista (vegeu comentari a Mt 4,1-11). L’afirmació que Jesús és el Fill de Déu és molt important per a Mateu. En els primers capítols fa referència de forma vetllada a ella: en la narració de la concepció virginal (Mt 1 ,16:18-20), a través de les paraules del profeta (Mt 1,22-25), o per mitjà de metàfores (Mt 2,11; 3, 11). Aquest és també el títol amb el qual li reconeixen els seus deixebles (Mt 14,33), i Pere en representació d’ells (Mt 16, 16). Ser Fill de Déu defineix la identitat més profunda de Jesús, fins al punt que quan els seus adversaris volen posar en dubte aquesta identitat, recorren a aquest títol: si ets Fill de Déu … (Mt 4,3-6; 27,40-43). Cal notar que en el relat del baptisme es donen cita els tres aspectes que Mateu vol subratllar en la presentació de Jesús. El pas del Jordà recorda el del mar Roig, en el qual Israel contempla la glòria de Déu. Jesús com a veritable Fill d’Abraham recorre un nou èxode (vegeu comentari a Mt 2, 13-23). El diàleg amb el baptista, que reconeix humilment la seva condició de precursor del Messies, recorda que Jesús és el fill de David.
Finalment la veu del cel confirma tot el que s’ha dit sobre Jesús com a Fill de Déu. El relat convida a descobrir qui és veritablement Jesús, i a aprofundir en el sentit del baptisme cristià, semblant al de Jesús i diferent del de Juan (vegeu Mt 28,18-20).
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
- Reviso els meus compromisos baptismals?, els actualitzo en l’avui de l’Església?
- Et sents estimat pel teu entorn, pels receptors de la teva acció pastoral, pels qui formen amb tu l’Església?
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
- «Aquest és el meu Fill»
- «En Ell m’he complagut»
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Et donem gràcies, Senyor,
per la paraula que hem llegit avui
I fes que sigui viva i eficaç entre nosaltres.
Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org
