Jn 11,1-45
En aquell temps, [caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.]
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: «Senyor, aquell que estimeu està malalt.» Jesús, en sentir això, digué: «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en serà glorificat.» Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea.»
[Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, i ara hi torneu?» Jesús contestà: «La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la claror.» Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.» Els deixebles li digueren: «Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.» Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort. M’alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara anem-hi.» Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també nosaltres, morirem amb ell.»] Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer era al sepulcre.
[Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà.]
Marta, quan va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort. Però fins i tot ara jo sé que Déu us concedirà tot el que li demaneu.» Jesús li diu: «El teu germà ressuscitarà.» Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti el darrer dia.» Li diu Jesús: «Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?» Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món.»
[Havent dit això se n’anà a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida.» Quan ella sentí això s’aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’aixecava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor, si haguéssiu estat aquí el meu germà no s’hauria mort.» Quan] Jesús [veié com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada,] es commogué profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l’heu posat?» Li diuen: «Veniu a veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com l’estimava.» Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la llosa.» Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.» Li respon Jesús: «No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?» Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que sou vós qui m’heu enviat.» Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora.» I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
Continuem amb els temes baptismals que varem començar fa tres diumenges (samaritana, cec de naixement). Si diumenge passat el tema central era la llum, avui és Jesús, com a resurrecció i vida.
L’afirmació fonamental la fa Jesús a Marta: Jo sóc la resurrecció i la vida. Jesús es presenta com a resurrecció, entesa com el pas de la mort a la vida eterna, a la vida per sempre i no pas com farà amb Llàtzer que el restituirà a la vida terrena, o sigui el retornarà a la vida d’abans. En canvi, Jesús parla de resurrecció com un pas a la vida futura, a “l’altra vida”.
La clau d’aquest miracle, que és l’últim que Jesús fa abans de la seva Pasqua, la dóna el mateix Jesús quan diu que es fa perquè els deixebles creguin en ell i la gent cregui que Jesús és l’Enviat del Pare (versets 13 i 42).
Jesús interpel·la directament la fe de Marta. Ella expressa la seva confiança en Jesús, una confiança que acaba en una professió de fe en Crist, que expressa qui és Jesús per a ella: El Messies, el Fill de Déu. Estant al final de la quaresma, ens podríem preguntar sobre la nostra fe i la nostra relació amb Jesús.
Qui és Jesús per a mi? És realment resurrecció i vida?
Maria representa en canvi, la fe del poble d’Israel. Ella està enfonsada sota el pes del dolor, només veu la mort, la pèrdua i quasi es veu incapaç de fer el pas a la fe. Fins i tot la seva fe és un xic ingènua, com si la presència de Jesús fos una garantia per evitar-nos el dolor i la mort.
En les situacions de dolor, no reaccionem nosaltres sovint com ella?
Un últim aspecte que podem deduir d’aquest text és que el cristià està destinat a la vida que no s’acaba. Però la vida eterna no és només per a després de la mort. El qui creu en Jesús, no morirà mai més, perquè ja té aquí el germen de la vida per sempre. Això el fa comprometre contra les situacions de dolor i mort.
Fins quin punt puc dir que la meva vida és un compromís per sembrar vida i ànima, a les persones i llocs on hi trobo mort i sepulcres tancats?
Jesús, tu ets la resurrecció i la vida
Jesús, els teus grans amics, Llàtzer, Marta i Maria,
sempre van trobar en tu l’amic atent i fidel,
tant en els moments d’esbarjo com en la dificultat.
Davant la mort de Llàtzer, vas escoltar i acollir
el patiment i les queixes de la seva germana Marta;
però, sobretot, et vas deixar entendrir
per les llàgrimes sinceres de Maria.
Amb tendresa, els vas tornar el germà “ressuscitat”.
Era un preludi de la teva resurrecció i de la vida
que ens promets i ens ofereixes a tots a la Casa del Pare.
Ja saps que, davant la mort dels qui estimo,
em costa de creure i, sovint, la meva esperança trontolla.
El dolor de la separació ofusca la meva visió de fe
i, del fons del cor, em surt un “¿per què ho has permès?”.
Que les meves llàgrimes siguin expressió
del meu amor i de la meva confiança en tu.
Que la mort dels qui estimo
m’ajudi a creure en la “resurrecció!”.
(Extret de Pregar amb l’evangeli en la vida de cada dia, de Josep Codina, p. 54)
En la història de Llàtzer, la pedra que hi ha damunt el sepulcre de Llàtzer és una imatge de la seva manca de relació. Qui es troba darrera la pedra no pot tenir mai més contacte amb les persones. I, si la relació s’acaba, aleshores la persona es corromp, comença a “fer fortor”. L’amor de Jesucrist travessa la pedra. És tan fort que la relació d’amistat amb Llàtzer queda restablerta a través de la pedra. Travessa el sepulcre. Jesucrist mostra el seu amor tot plorant i commovent-se interiorment. Els jueus senten el seu amor: “Mireu com l’estimava”. Però Jesucrist no es queda aturat amb el sentiment d’amor. Ell ordena el següent: “Traieu la llosa!”. Aleshores alça els ulls al cel, al seu pare, i crida amb tota la força: “Llàtzer, surt a fora!”. A través de la pedra la veu de Jesucrist no pot ressonar. Però, quan la pedra és treta, ens arriben les paraules de Jesucrist, encara que hàgim mort, encara que moltes coses ja s’hagin corromput en nosaltres. La relació d’amistat entre Jesucrist i Llàtzer és tan forta que fa reviure els morts. És la paraula de l’amor la que crida els difunts a sortir del sepulcre i de tots els encobriments del nostre rostre veritable.
En la història de Llàtzer, l’amor de Jesucrist és el que arriba fins al cor esmorteït de Llàtzer i el ressuscita a una nova vida. En la resurrecció de Jesucrist l’amor del pare envia l’àngel a fi que faci rodolar la pedra. L’amor del pare arriba fins a la foscor de la mort, la rigidesa de la mort, la descomposició. L’amor del pare desperta el fill. Aquest amor també és vàlid per a nosaltres. El pare vol enviar-nos també el seu àngel, si ens hem aïllat en el sepulcre de la nostra por i la nostra rigidesa. El seu amor vol fer rodolar la pedra que ens empresona en el sepulcre, i ressuscitar-nos a una nova vida.
(Extraído de Saborear la joya de la Pascua, de Anselm Grün, p. 18)
