Propuesta de Lectio Divina personal (o en grupo)
II Diumenge de Pasqua Cicle A (Jn 20, 19-31)
PREGÀRIA
Creiem que estàs enmig nostre, Pare, i en el nostre interior;
creiem que l’Esperit del teu Fill ens impulsa.
Et demanem que no deixem d’estar oberts a l’Esperit,
i que sapiguem escoltar les seves insinuacions.
Que vingui sobre nosaltres el teu Esperit
perquè ens ajudi a conèixer més el teu Fill
a través de la Paraula que ara escoltarem.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Jn 20, 19-31)
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat.» No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Comentaris:
El testimoni dels àngels, les trobades i aparicions i, especialment, les exigències de comprovació per part de Tomás, són de gran interès. D’elles es dedueix que el Ressuscitat i el Crucificat són el mateix, encara que la seva forma de vida sigui diversa. Tots dos aspectes són igualment importants. D’aquí les exigències de veure i palpar els forats de les mans i del costat: identitat. D’aquí la dificultat a reconèixer al Ressuscitat; creuen veure un fantasma, un vianant, el jardiner: diversitat en la seva nova forma de vida. La resurrecció de Jesús no és la tornada d’un cadàver a la vida, sinó la plena participació de la vida divina per un ésser humà. El contacte físic amb el Ressuscitat no va poder donar-se. Seria una antinòmia. Com tampoc és possible que ell realitzi altres accions corporals que li són atribuïdes, com menjar, passejar, preparar el menjar a la riba del llac de Genesaret, oferir els forats de les mans i del costat per ser tocats… Aquest tipus d’accions o manifestacions pertany al terreny literari i és merament funcional: es recorre a ell per destacar la identitat del Ressuscitat, del Crist de la fe, amb el Crucificat, amb el Jesús de la història. També intenta posar en relleu la confessió adequada de la fe cristiana en citar les paraules de Tomás: Senyor meu i Déu meu. Tomàs és presentat com a representant dels que no volen creure sense veure. Vençuda la seva incredulitat, l’evangelista ens el presenta com a model de fe. Són les seves paraules les que recullen l’autèntica confessió de la fe cristiana. En les seves paraules l’evangeli de Joan aconsegueix la seva cota més elevada: el reconeixement de Jesús com a Senyor i Déu. Amb aquesta claredat només s’havia parlat en el pròleg: la Paraula era Déu (Jn1,1). D’aquesta manera tot l’evangeli queda «inclòs» entre aquestes dues afirmacions o confessions de fe. El protagonista és el Fill de Déu, i la fe descobreix aquesta realitat en un ésser humà com nosaltres. Ell és l’última i definitiva intervenció de Déu en la història.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
“El Crist ressuscitat «una nova forma de vida», una existència «entre nosaltres», «amb nosaltres”
“Crist ens espera en els camins de la vida.”
- “Pau a vosaltres.”
- “Rebeu l’Esperit”
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
Senyor, també jo elevo la meva pregària per a reconèixer-te
com el meu Déu i Senyor.
I faig aquesta pregària reconeixent
que has omplert el meu cor d’amor.
Senyor, fes de mi, un testimoni de la teva resurrecció.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament.
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Gràcies, Pare, pel que m’has revelat amb aquesta Paraula,
ajuda’m a progressar en el coneixement del teu Fill Jesús
i fes-me dòcil a l’acció de l’Esperit en la meva vida.
Font Pregaria: Evangeli al dia 2019 Ed. CCS
