Jn 20,19-31
El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.» Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.
Avui potser diríem que els deixebles estaven deprimits: fa pocs dies han estat testimonis del final dels seus somnis, dels seus anhels, que han crescut acompanyant a Jesús durant els darrers anys. I ha estat un final de mort. I la buidor i el malestar intern creixen. Però Jesús se’ls presenta i els desitja pau, omple la seva buidor de cor enviant-los al món. Encara hi un deixeble que no acaba de veure la llum del final del túnel, així que Jesús se’ls hi torna a presentar…
Temps de Pasqua, la vida guanya a la mort.
Tomàs i tu. Tinc alguna esquerda al cor que no deixa que vessi l’alegria? Com la taparé?
“També Jo us envio”. Em sento enviat a transmetre l’alegria de Pasqua als altres?
Senyor, obre’m els ulls.
Davant la meva angoixa i el meu dolor, Tu guareixes el meu cor.
Davant la por, m’envies al món.
Omple’m d’alegria, que pugui repartir als que m’envolten.
Ajuda’m a portar vida allà on cal.
Adelante (Naiara)
https://www.youtube.com/watch?v=ZNGmi2hbKu0
Justo en el momento que empezaba a encontrar
oscuridad hasta en el sol de mi ciudad
Justo en el momento en que la resignación
consumía cada día mi ilusión.
Apareces tú y me das la mano
y sin mirarme te acercas a mi lado
y despacito me dices susurrando
que escuche tu voz…
Adelante por los sueños que aún nos quedan
Adelante por aquellos que están por venir
Adelante porque no importa la meta
el destino es la promesa de seguir.
Justo en el momento en que empezaba a sospechar
que la ilusión me abandonó sin avisar.
Justo en el instante en que empezaba a olvidar
a atreverme a imaginar, a inventar…
Apareces tú y me das la mano
y sin mirarme te acercas a mi lado
y despacito me dices susurrando
que escuche tu voz…
Adelante por los sueños que aún nos quedan
Adelante por aquellos que está por venir
Adelante porque no importa la meta
el destino es la promesa de seguir.
