Proposta de Lectio Divina personal (o en grup)
VI Diumenge de Pasqua Cicle A (Jn 14,15-21)
PREGÀRIA
Envia sobre nosaltres, Senyor, el teu Esperit Sant:
que disposi el nostre cor per escoltar la teva Paraula;
que ens concedeixi trobar-te en ella;
i que faci que aquesta Paraula esdevingui vida en les nostres persones.
(B) PASSES PER A LA MEDITACIÓ
- LLEGEIX…
Què diu el text?
Atén a tots els detalls possibles. Imagina l’escena. Destaca tots els elements que et criden l’atenció o que et són molt significatius. Gaudeix de la lectura atenta. Pren nota de tot el que adverteixis. Per comprendre el text et poden servir els comentaris que t’oferim a continuació.
Text (Jn 14,15-21)
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Si m’estimeu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre. El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu, perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres. No us deixaré orfes: tornaré a venir. D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. El qui m’estima és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l’estimarà, i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»
Comentaris:
La presència de Déu en la comunitat cristiana i en cada membre, tal com la descriu Jesús en aquest passatge, canvia el concepte antic de Déu i la relació de l’home amb ell. Es concebia, de fet, Déu com una realitat exterior a l’home i distant d’ell; la relació amb Déu s’establia a través de mediacions, de les quals la primera era la Llei, de l’observança de la qual depenia el seu favor. Déu reclamava l’home per a si; aquest apareixia davant seu com a servent. El món quedava en l’esfera del profà, calia sortir-ne per entrar a la del sacre, on Déu es trobava. S’establia així una divisió entre dos mons; la creació, obra de Déu, no tenia dignitat davant seu.
L’home havia de renunciar a si mateix en certa manera, per afirmar Déu Sobirà. En l’exposició que fa Jesús es descriu la vinguda de l’Esperit, de Jesús i del Pare; amb aquesta imatge significa el canvi de relació entre Déu i l’home. La comunitat i cada membre es converteixen en estatge de la divinitat, la mateixa realitat humana es fa santuari de Déu. D’aquesta manera Déu «sacralitza» l’home (Esperit Sant) i, a través d’ell, tota la creació. No hi ha ja, doncs, àmbits sagrats on Déu es manifesti fora de l’home mateix. Aquesta «sacralització» produeix, al mateix temps, una «dessacralització», suprimint tota mediació de «el sagrat» exterior a l’home. El Pare, per tant, no és ja un Déu llunyà, sinó el que s’acosta a l’home i viu amb ell, formant comunitat amb els homes, objecte del seu amor.
Cercar Déu no exigeix anar a trobar-lo fora d’un mateix, sinó deixar-se trobar per ell, descobrir i acceptar la seva presència per una relació, que ja no és la d’esclau-senyor, sinó la de Pare-fill. Aquesta nova relació de l’home amb Déu implica la seva nova relació amb l’home. El seu model està en Jesús, al qual s’assimila al creient. Déu revela la seva presència i estableix la seva comunió en la comunió amb l’home. En el do de si als altres es verifica la trobada amb el Pare. La presència de Déu en l’home no és estàtica; és la del seu Esperit, el seu dinamisme d’amor i vida, que fa l’home «esperit» com ell, fent-lo participar del seu propi amor.
- MEDITA…
Què em diu Déu a través del text? Atén al teu interior. A les mocions (moviments) i emocions que sents. Algun aspecte et sembla dirigit per Déu a la teva persona, a la teva situació, a alguna de les teves dimensions?
Suggeriments:
-«La glòria de Déu és que l’home visqui, la vida de l’home és la visió de Déu»
-Participar en la vida del Crist ressuscitat suposa portar una «vida segons l’Esperit que és qui dóna vida», estar obert a Ell.
- «Seguireu veient-me»
- «Jo visc i vosaltres viureu»
- COMTEMPLA I PREGA…
Què li dius a Déu gràcies a aquest text? Què et mou a dir-li? Peticions, lloança, acció de gràcies, perdó, ajuda, entusiasme, compromís? Parla amb Déu…
Suggeriments:
- Obre el meu cor perquè deixi que l’Esperit
sigui qui guiï les meves decisions i els meus actes;
perquè presti atenció a la seva inspiració.
- ACTUA…
A què et compromet el text? Què ha mogut la pregària en el teu interior? Quin ensenyament hi trobes? Com fer efectiu aquest ensenyament?
- COMPARTEIX…
Si la Lectio es fa en grup, podeu compartir amb senzillesa allò que cadascú ha descobert, per tal d’enriquir el grup.
- DÓNA GRÀCIES…
Pots acabar aquest moment amb una pregària: expressa a Déu quelcom viscut, dóna-li gràcies per allò que t’ha manifestat, i demana a l’Esperit que et faci passar de la Paraula a la vida.
Vine, Esperit Sant,
il·lumina el meu cor per tal que pugui entendre la Paraula,
conèixer més Jesús
i fer que en la meva vida camini amb criteris evangèlics.
Font (comentari i suggeriments): http://www.siervas-seglares.org
